La Colla dels Federins

Tots som amics dels animals

2012-02-23T19:44:00.001+01:00

Serem l'escolta de Sant Antoni Abat

A la Colla dels Federins ens agraden els animals!

Patim quan veiem gent que els abandona, no els cuida!

És trist de veure animals maltractats!

Els Amics de Sant Antoni Abat fan una gran feina pedagògica, ens agrada!

A la Festa dels Tres Tombs serem l'escolta del Sant! *

* Sense disparar el trabuc, és clar!

Carnaval 2.012

2012-02-17T10:03:00.000+01:00

No us espanteu!

Els trabucaires fem soroll!

Si!

Però és en senyal de festa i alegria!

Sentirem moltes més coses, que ens espantaran de veritat!

Però això serà un altre dia, ara:

Tots a gaudir del Carnaval de Tetassa!

El dissabte 4 de febrer hi serem!

2012-01-30T15:21:00.002+01:00

Intent de Rècord Mundial d'armes d'avantcàrrega

World Record attempt: Most people sequentially firing muzzle-load arms

Els Trabucaires de Terrassa farem el tret de sortida de la Mitja de Terrassa

2012-01-13T11:12:00.001+01:00

Si la Mitja Marató Ciutat de Terrassa te la Sortida i la Meta al Passeig Vint-i-dos de Juliol, la Colla dels Federins ha d'encarregar-se de fer el tret de sortida. És així per la rrecreació històrica en la que juguem. Però sobretot per l'amistat i simpatia dels components de l'Associació Esportiva Mitja Martó de Terrassa, s'ho mereixen tot! Quina bona feina que fan!
I el diumenge 29 de gener quan sentiu els trabucs, tots a correr!
Ep! Lo important es participar!

Bon Nadal

2011-12-19T09:08:00.000+01:00

Bon Nadal!

La Baronia de Vallferosa

2011-05-31T21:10:00.000+02:00

Son aquelles troballes casuals –ei, pels que som de fora -, inesperades, sobtades diria jo, però immensament plaents. Pel paisatge, per conèixer país, per gaudir-ne amb calma. Però si ens interessa la història, la nostra, son troballes que omplen. Em direu ignorant, però vaig trobar un indret que m’era completament desconegut. I estic segur que ho serà per la majoria de gent que en sentirà el nom: Vallferosa.

Sortint de Solsona, amb una guia de consells per fer rutes pels voltants, vam buscar la LV-3005, la carretera de Solsona a Torá, amb la idea de anar a visitar els dolmens de la zona. Hi havia, però, una indicació aconsellant visitar el que anomenàvem una torre de guaita, que es trobava a uns 30 minuts de passeig des de la carretera. Al arribar als indicadors, trobem un camí obert i hi entrem amb el cotxe amb la idea de deixar-lo on es pugui i seguir a peu per buscar la torre de guaita. Pels que coneixem alguns racons de l’Empordà, la idea de una torre de guaita és molt limitada. Ho dic perquè desprès de fer dos revolts del camí ens adonem que no caldrà cercar gaire: la impressionant estructura de la Torre de Vallferosa ja es fa visible. Imponent ja en la seva alçada, tot i que encara som lluny. Seguim el camí, i veiem que es pot arribar amb cotxe fins al costat.

I trobem Vallferosa. Cal contemplar-la amb calma, fer-nos-en una idea interior, intentar comprendre la seva resistència al pas del segles. Però, quants?

Llavors ens trobem al Sr. Marius (En Marius, i ja em perdonarà la confiança). Amb la seva amabilitat ens explicarà (a qui el vulgui escoltar i estigui interessat en la història – i us recomano estar-hi-) la història de la construcció i ens aclarirà que no es tracta tan sols de una simple torre de guaita. Es sorprenent la antiguitat i la complexitat de la vida de aquesta construcció. La més antiga de Catalunya que es conserva dempeus, veien passar els anys, la gent, quasi com accidents transitoris, momentanis. Des del segle X, pot ser abans.

També ens farà adonar que hi ha més coses. Que en aquell indret una comunitat hi ha viscut durant segles, fins fondre’s fa pocs anys. L’església nova (hi ha restes de una de romànica molt més antiga), o, més ben dit, les seves restes. Si mireu la torre del campanar podreu veure una mostra de la ‘sensibilitat’ de la gent: una cantonada està arrencada per endur-se’n la gàrgola que hi havia.

I parlant de mirar la torre de l’església: des de on es veu millor es des del terrat de la Torre. Diu a la web que els més agosarats poden pujar fins dalt: ja us dic que no cal ser molt agosarat, només una mica. Hi ha instal·lades unes escales ben segures (dretes, però segures), i val la pena. S’ho val per totes les raons que se’ns poden acudir. Podem tenir una vista complerta del conjunt de l’església i el poble que hi ha als peus de la torre. Ens omplirem els ulls amb el paisatge immens que s’arriba a veure. I, aïllats a l’alçada de vertigen, ens podem fer una imatge de la gent que va construir, habilitar, habitar i vigilar des d’aquesta construcció.

En Marius ens explicava la idea de fer un Centre de Interpretació del indret, de com hi vivia la gent a l’Edat Mitjana. Explicar-hi els usos d’aquestes construccions, la vida que s’hi feia, com es relacionava la gent amb el seu senyor, com vivia, cultivava, es defensava,...
Quants llocs tenim en aquest país nostre abandonats! Llocs amb un interès històric enorme, que podrien ser uns centres de formació, de ensenyament, fins i tot de lleure. Amb una organització acurada, respectuosa, fins i tot podrien abastir-se de recursos per el seu manteniment!
Però allà son, malaurats, abandonats i testimonis de una història secular que ara els ignora.
Aneu-hi, visiteu-la. Preneu-vos un temps per que els segles de història de aquelles pedres us reforcin el cor.

Vers a la Masia de Ca n'Anglada

2011-05-17T20:03:00.000+02:00

La Colla dels Federins a la Masia de Ca n'Anglada

Lectura del vers.

La Masia

Quin encís sentim prop de l’Ermita,

aquí, a redós de la Masia de Ca n’Anglada

on esplaiar-nos en l’era ombrívola,

trobant amics per a la Galejada!

Ermites del pla i de la serralada!

Masies que descobrim pel camí!

Senders coneguts de retrobada

quins bons records ens feu sentir!

Hi erraven Carlins i Federals,

i els mal vistos per qui mana!

Suport de pagesos, monjos i menestrals

obtenien quan tenien gana!

Oh Ermita! Oh Masia de Ca n’Anglada!

Amb la vostra presència recordeu

una història atzarosa i treballada

d’homes, de dones, criatures de Déu.

Federals de Sabadell per aquí passaren,

i es consolaren els retuts Carlins

mentre, a ciutat, els vapors ja triscaven

i amb empenta s’obria a nous camins!

Parets, sou mudes? Res ens dieu?

Posades heu estat per a l’home,

ell s’escarrassà, ací el vetlleu.

Mots sou de pedra, fossilitzada oda!

Sou testimoni d’allò viscut

la ciutat creixé i s’apropà

il•lusions que no aturaren cap ensurt

per a la bona gent d’aquí i d’allà.

Avui amb la Fira Modernista

som aquí per la nostra voluntat

que no volem una festa trista,

anirem a sotraguejar la ciutat!

Abans de marxar, les Galejades:

La primera pels nostres absents!

La segona per persones estimades,

per a tots qui ens fan contents!

Un homenatge fem, més en caldrien,

per a tots els qui ens han ajudat

ha iniciar la Cercavila on volíem,

que també és part de la ciutat!

La Colla dels Federins

Diumenge, 8 de Maig

Fira Modernista 2.011

La primera galejada per als nostres absents.

Tirallonga de Rodolins Satírics. 2.011

2011-05-07T16:43:00.000+02:00

Que venen els Carlins! Que venen els Federals!

FEDERALS

A Terrassa veniu, escamot Carlí

buscant una vila adormida

i comptant amb la vostra embranzida

endur-vos fàcilment el botí.

Pot ser si que és veritat

i una mica embotida

i amb la panxa farcida

Heu trobat la ciutat

Que ben sabut, i no es farsa,

despatxats i sense sou

aquí tampoc ningú no es mou

si hi ha partit del Barça.

I per una que ens movem

als que calcen blava calça

ja la boca se'ls escalfa

i a les barricades falta gent!

Us digueren que érem uns descreguts

per Intereconomia ens donaren mala fama

i alhora voleren esquilar-nos la llana,

per gaudir d'un Carnaval sense embuts.

Quina en muntaren! Però sapigueu amb certesa

que atiant-nos la censura i moltes critiques

espantaren a botiguerets i majoristes

que ens deixaren sense patrocini ni cervesa.

Vatua l'olla ciutadans! Com és això!

Al segle XIX ja teníem presa la mida

a tots aquests ratolins de sagristia

fent-los córrer amb xarop de bastó!

No mireu aquesta tele que no val res,

no dona notícies sinó espants

per això li agrada al Paco Camps!

A Terrassa més val veure TV3.

Carlins! On aneu amb aquests canons!

Us penseu que la vostra pinta ens espanta,

estem aquí per cantar-vos les quaranta

que sobre la taula hem posat les raons!

CARLINS

Us saludem,Terrassencs i ciutadans de tot veïnatge.

Federals! També a vosaltres!

Però au no sigueu sapastres

Que l'any passat estàveu de viatge!

Federals del Dimoni! Ens parleu de Terrassa?

Tot lo que dius prou que ho sabem

que aquí sempre hem rebut de valent!

Ja deia ma mare: Tornar-hi, no en feu un gra massa?

L'any passat a la Rambla

vam haver de deixar els cavalls

i de la ira d'en Savalls

us en veu escapar per xamba.

Hi ha unes càmeres enguany,

que et retraten la trasera.

Mira'm bé maca, la crinera!

I retrata-me-la amb afany!

Que si la imatge queda maca

Al feisbuc la penjaré

I a tos los companys diré

Mira que bé em queda la casaca.

Ara, si doblers voleu cobrar,

amb les plans d'austeritat

la soldada han retallat,

també els haureu de retratar.

Però aquest és el nostre any

aparteu-vos de l'Ajuntament, Federals,

que ens endurem tots els cabals

per gran que en tingueu l'afany.

I vosaltres no us feu pas il·lusions

que si a nosaltres ens han bastonejat

indepes i centralistes, ben mirat,

a Federals no volen de companyons.

Deixeu-nos passar, no sigueu babaus,

que d'haver-hi molts doblers

a mitges anirem amb els diners

només per deixar-nos les claus!

Que tot quedarà molt esquifit

amb l'excusa de la tisorada

es carreguen Infidels, que no els hi agrada,

com tot lo que soni a tripartit!

FEDERALS

Qui te la culpa que no hi hagin diners?

Els bancs i les caixes on tot cotitza,

i amb les hipoteques fent-nos la guitza,

han guanyat molt sense fer rés!

Fa quatre dies els pisos valien un dineral,

els paletes guanyaven diners a cabassos,

i amb l'IBI l'Ajuntament ens tocava els nassos,

qui ho diria que s'havia d'acabar aquest serial!

El Comerç a Terrassa no aixeca cap

però tothom es veu amb cor de munyir-lo

els lladres, els impostos bitllo-bitllo

no és estrany que el tinguin espantat

El Centre hem pacificat

i de tanta pau que hi ha

no us queda rés per saquejar,

que el comerç és tot tancat.

L'any passat teníem una Caixa,

la de Sabadell se l'ha cruspit,

tenim uns veïns que no es mamen el dit,

sempre porten el roc a la faixa!

Això de l'Unnim costa d'entendre,

però que hem de comprendre? Reïra de bet!

No son uns pintes com el Millet

però: On son els beneficis que feien ofendre?

Ara tampoc tenen diners per continuar

i no podran ser una Caixa, sinó un Banc!

Carlins! Mira que us quedareu en blanc

no trobareu ni una malla per emportar.

CARLINS

No ens feu riure, ni us passeu de llestos,

tothom ha fet el que ha pogut,

del manobre al contable, qui més barrut!

Mireu aquesta Fira com regalen els testos.

Al qui tenia un pis que no era nou,

li deien que era una andròmina,

en comprava un altre, tot pignorant la nòmina,

que en farà ara que s'ha quedat sense sou?

Això de les Caixes no ens estranya,

amb la Desamortització ja ens va passar,

els Latifundistes nostres boscos es van quedar.

Per això hi ha tants Carlins a la muntanya!

Però no tingueu mals pensaments

que als boscos ja en som prous

que no dona per tants sous

saquejar ajuntaments

No ens feu més el ploricó

si ja teniu teiatru municipal

que li'n dieu el Principal

i l'inaugureu amb una manifestació!

Gran teiatru, modernista,

l'heu refet amb tot detall

fotent-li uns llums del carall

que fan mal a la vista!

No em creuré que aquesta claca

beu, menja, riu i balla

passeja l'avi i la canalla

i paga de sa butxaca.

Calers, n'hi ha d'haver en algun racó.

Si no, no veig com s'explica

Una festa com aquesta tan rica

Si no és que treballeu en la foscor.

Que algun jovent hem trobat

en una capseta teclejant

en llenguatge inversemblant:

Què els esteu ensenyant?

A més d'un ja els fa ben be el pes!

Que quan toca, pel mon, repartir estopa

Volen poder enviar-hi una tropa

Sense que els discuteixin res!

FEDERALS

Per això si que hi ha caler!

No fos cas que amb la cultura

tota la generació futura

els enviés a prendre pel 'ruler'.

I si sempre hi ha pocs cabals,

ara amb les retallades

tenim les caixes ben baldades.

I, a sobre, venen les municipals!

La corona vol que estalviem:

Sobre tot! No us gasteu el dineret

que ja vindrem a fòtreu-se'l a plet

i espereu sentats que us el tornem!

Ara els carlins! No en mancava d'altra!

A mitges amb les diners volen anar.

No sé amb quins deuen comptar

si les arques lloguem per catre.

De teranyines la caixa n'és desori,

i oju no us piqui pas una aranya,

que haureu de tenir molta manya

perquè us atenguin a l'ambulatori.

I vigileu amb eixos trabucs,

no us cremeu la crinera

que fareu llista d'espera:

llavors si que estareu fotuts.

Prou que ja hem d'esperar,

per l'artrosi, la cutilla,

el dolor, el sucre, la pastilla,

I encara no ens podem jubilar!

Apa nois, que ja n'hi ha prou,

si les arques voleu obrir

aneu fent-vos el camí

que naltros ja hem fet lo sou.

Pel que cobrem de funcionaris

estar aquí a sol i ombra

vés si encara passarem l'escombra

amb nostres escanyolits salaris.

Ja és hora de dinar

així que anem passant

que tots los d'aquí davant

no ens daran pas de menjar!

CARLINS

Ep, nois, no marxeu!

Veig que aquí no hi ha calerons.

Que us sembla companyons

Si amb nosaltres dineu?

Que sabeu de prop algun lloc

On dineu com funcionaris,

Que dels autònoms els salaris

Avui donen per ben poc.

Per qui treballem no ens contracta

Però la feina vol que fem,

Esperant fer-lo content

Qui sap si demà renova el tracte?

FINAL (TOTS)

Apa, adéu bones gents

D'aquesta moderna ciutat

Que ja us hem ben robat

No el diner, però si lo temps!

Diada de la Mare de Déu de Montserrat

2011-05-03T14:55:00.000+02:00

La Colla dels Federins a l'Ateneu Terrassenc

LITERATURA DEL MAÑANA: La revista 'El balcó de Montserrat' publica un reportatge sobre els 'federins terrassencs'

2011-04-11T07:38:00.000+02:00

LITERATURA DEL MAÑANA: La revista 'El balcó de Montserrat' publica un reportatge sobre els 'federins terrassencs'

Ja hem estrenat el vestit de l'escamot Federal

2011-03-23T22:34:00.002+01:00

Els proppassats 18,19 i 20 de març tingué lloc l’Onzena Mostra de la Diversitat Cultural de Terrassa. El diumenge 20 estava programada una Cercavila de Grups de Cultura Tradicional i Popular al si del Parc de Vallparadís. Aquestes forem les colles participants:

Trabucaires de Terrassa (La Colla Dels Federins), Drac de Terrassa, Drac Infantil de Terrassa, Banda de Terrassa, Gegants de Terrassa, Nans de Terrassa, Irmandade Galega O Noso Lar, Bastoners de Terrassa, Papallona de Sant Pere, Pajara de Terrassa, Diables de Sant Llorenç, Bitxo del Torrent Mitger, Drac de Ca N’aurell, Diables de Terrassa.

Aprofitant la trobada amb tantes Colles de Cultura Tradicional varem voler presentar-ne el vestit que portarem, aquells que constituirem l'Escamot Federal, per a la Cercavila : Que venen els Carlins! Que venen els Federals! Que organitzem per a la Fira Modernista, el diumenge 8 de maig.

Aquí us pengem les fotos del disseny presentat. Ha estat inspirat en l'uniforme dels Voluntaris Catalans del Cos de Miquelets de la Diputació de Barcelona, que sota les ordres del General Prim participaren a la Guerra de l'Àfrica ( 1859 - 1860)

És espectacular!

Aquesta era la nostra intenció.

La seva gran gesta fou a la Batalla de Wad Ras.

Justament un 23 de març, el de 1860.

La batalla de Wad-Ras, per Marià Fortuny (1862-1863)

La batalla de Wad Ras o Wad-Ras fou la quarta i darrera batalla de Guerra d'Àfrica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860. Rebé el nom d'unes altures muntanyoses properes a la confluència entre els rius Jelú i Buceja. Es va lliurar el dia 23 de març de 1860 essent el combat més sagnant de tota la guerra. Els espanyols anaven dirigits pel seu comandant en cap Leopoldo O'Donnell. El príncep Muley Abbas que disposava de fins a quaranta mil homes que estaven estacionats a la confluència dels rius Jelú i Buceja. La boira va dificultar les operacions però finalment el combat es va iniciar a les 9 del matí i fou en bona part un cos a cos, amb actes d'heroisme per les dues parts. Els espanyols van tenir 1.200 morts. Les forces de reserva espanyoles de Mackenna i Ríos van intervenir i van decidir la batalla, que va posar fi a la guerra. En aquesta batalla es va destacar el batalló de Voluntaris Catalans (inicialment 400 homes) que van tenir tantes baixes que quan el general Prim va preguntar quants havien mort, el cap dels voluntaris va dir "molts", i quan Prim va preguntar si en quedaven per un altre batalla, el cap va contestar "per una altra potser sí, però ja no per més".

IV Trobada de la Dona Trabucaire

2011-03-13T21:05:00.002+01:00

Les Trabucaires al Saló del Consell de Cent. A l'Ajuntament de Barcelona

La Montserrat estrenant el "trabuquet"

Les Trabucaires preparant-se per les galejades

Entrant al Castell de Montjuic

Montserrat: Objectiu complert!

La Rua d'aquest any ha estat una tamborinada!**

2011-03-08T00:25:00.005+01:00

Mireu-nos bé!

Aquí estem tota a Colla un cop finalitzarem la Rua del Carnaval de Terrassa!

No el coneixeu el Carnaval de Terrassa? Us el recomanem! Sempre ha estat un Carnestoltes d’allò més “carnal”! Hi ha una pila de comparses de “rompe y rasga” que fan perdre “l’horemus” al més assossegat.

Aquest any la nostra Colla, que és la més carnestoltesca i trabucaire de Terrassa, hem tingut l’honor d’obrir pas a les comparses participants a la Rua del Dissabte dia 5 de març. Ens ferem sentir! Tots els veïns de Tetassa ens varen escoltar!
No foren “Galejades” foren “Tronades” ! Que a Tetassa som molt de “tronar i ploure”. I sinó mireu aquest vídeo, on una trepa de neofatxes globals ens han muntat “la de Dios es Cristo”... és que també son molt de la broma (sic), i fan gala del seu esperit Carnavalesc! (Ha,ha,ha!)*

*Millor no mireu gaire aquest Canal de TV, correu el risc de no entendre sempre les seves bromes!
** Article publicat sota l'inspiració president del Carnestoltes Repubis Anus

La Colla dels FEDERINS obrirem el pas a la Rua del Carnaval! *

2011-03-02T12:04:00.002+01:00

El dissabte 5 de març, a partir de les 6 de la tarda, la famosa Rua del Carnaval de Terrassa sortirà de davant de l'Estació del Nord, com sempre, però aquest any la Colla dels Federins "Trabucaires de Terrassa" obrirà el pas al seguici de la disbauxa.

* Si da su permiso la autoridad

Esmorzar trabucaire a Castellar del Riu

2011-02-14T16:31:00.002+01:00

Gran jornada de germanor trabucaire a Castellar del Riu!

TRABUCATS (Un resum s'ha publicat com a carta al director al diari AVUI de 10 de febrer de 2011)

2011-02-08T21:54:00.001+01:00

Som trabucaires des de fa un any, quan vam constituir la nostra colla amb tota la il•lusió del mon a la ciutat de Terrassa.
Aprofitàvem alhora una sèrie de circumstàncies. Recrear un fet històric de la vila: l’any 1.872, durant la tercera guerra carlina, un escamot carlí va arribar a Terrassa amb la intenció de saquejar les arques municipals, i van ser rebutjats per els terrassencs, sent la primera ‘invasió’ de la ciutat que no va acabar amb la vila arrasada. Aprofitar aquest fet per fer-ne una recreació festiva, incorporant-nos als actes de la Fira Modernista de Terrassa com un nou element cultural. I, finalment, recuperar una tradició catalana a la nostra ciutat, on no hi havia cap colla trabucaire oficial registrada.
Des d’aleshores ens hem integrat a la Coordinadora, participant en aquells actes en els que hem pogut estar presents com a colla. En totes aquestes trobades hi vivim un ambient de germanor, de companyonia, de ganes de transmetre festa. Evidentment també, ja que és la raó de ser del trabucaire, de fer tabola i xivarri, tant com sigui possible, més i tot. Però també de responsabilitat, de cura del material, de precaucions amb les persones que ens envolten, de respecte amb el nostre entorn, de seguiment estricte de la normativa que regeix les nostres sortides.
Per això la sorpresa al assabentar-nos de les denegacions de permisos. La base: no es tracta de una festa tradicional de la localitat en la que participessin trabucaires. Tenint present que moltes colles estem naixent amb la il•lusió de recuperar aquestes tradicions a les nostres viles: com pot arribar a ser tradicional una activitat si no li donem la oportunitat de desenvolupar-se?
Els novells mirem d’aprendre dels nostres companys amb anys de història al darrere, ens les escoltem i volem seguir els seu exemple. Ells participen en ‘fiestas tradicionales’ perquè tenen història, i molta, a les seves espatlles i als seus trabucs. Els companys (amb el seu permís) de Solsona, amb referències des de 1.648, del Tro Gros de Súria des del 1.875,... Perdoneu per deixar-me’n altres. Si son més tradicionals que moltes Festes ! Posteriorment, altres colles han anat recuperant per les seves viles aquesta manifestació perduda, fins a agrupar en la actualitat més de quaranta colles a Catalunya a la Coordinadora.
Això és el que s’hauria de entendre: els trabucaires no participen en festes tradicionals catalanes, els trabucaires son tradició catalana. Una tradició participativa, integradora, oberta a tothom qui vulgui. Les colles trabucaires volem recuperar un element de festa, un element de la cultura mediterrània del foc i el soroll, i incorporar-lo a aquelles activitats de les nostres ciutats en les que la nostra societat civil ens demani la participació. Cada ciutat, fins i tot cada entitat cívica, hauria de poder decidir a quines de les seves festes vol incorporar-nos.
Nosaltres, voluntariosament, només volem afegir-hi alegria, foc i soroll.

La Colla dels Federins a la Trobada Trabucaire de les Decennals de Valls

2011-02-08T12:05:00.001+01:00

La Colla dels Federins a la Trobada de Trabucaires del diumenge 6 de febrer, amb motiu de les festes Decennals de la Candela de Valls.

Els de Terrassa varem ser l'admiració!

Trabuc enlaire! Pòlvora encesa!

FELICITACIÓ DE NADAL

2010-12-14T22:13:00.002+01:00

Per aquestes dades volem fer arribar els nostres millors dessitjos a tots el nostres seguidors i amics, de part de tota la nostra colla (pocs però suficients, valents però pacífics, distints peró ben avinguts).
MOLT BONES FESTES PER A TOTHOM I MOLT BON ANY 2011.
QUE LA PÒLVORA SEGUEIXI ENCESA PER CRIDAR LA ATENCIÓ PER LA PAU I LA CULTURA!

Making off La Colla dels Federins

2010-10-15T16:30:00.000+02:00

Reivindicant cultura. No pot ser d'altre manera.

2010-09-20T00:59:00.006+02:00

La Torre de la Petita. Berga.
Josep Maeso Riera. Federins. Trabucaires de Terrassa

Avui voldria aportar un grà de sorra a la preservació del patrimoni històric català.
La nostra colla neix amb el propòsit de recrear un fet històric: l’intent per part de un escamot carlí de saquejar les arques municipals de la ciutat de Terrassa, i la defensa que en feren els efectius federals lliberals (d’ací en vindrà el nom de la colla, els Federins). És un interès en recordar i recrear la història el que ens movia en néixer , i el que ens mou avui.
Fa una setmana varem ser presents en un acte tant significatiu i rellevant com el bateig de una nova colla trabucaire: Els Trabucaires de Castellar del Riu. Va ser un honor compartir aquells moments. El creixement del nombre de entusiastes de activitats que amplien el bagatge cultural de la nostra terra sempre es motiu de alegria.
Durant aquesta trobada ens varem assabentar, però, de un fet que volem reivindicar també al nostre blog: la que seria la darrera construcció militar carlina que resta dempeus al Principat, la torre de la Petita de Berga, s’està deteriorant. Ara que ningú pensi que això sigui una reivindicació ideològica, nostàlgica o política. Però com a defensors del patrimoni cultural de la nostra nació, pensem que donar difusió a els nostres bens culturals ha de ser una de les nostres tasques.
Estem amb els companys a l’hora de demanar-ne la preservació i manteniment, com a part del patrimoni.
Hem volgut adjuntar la informació que n’hem rebut.
I PER MOLTS ANYS a la Colla de Castellar del Riu.

Informació provisional i imatges facilitades per el Sr Xavier Campillo Besses
ELS ANTECEDENTS
L’anomenat castell de Berga ocupa el turó on possiblement al segle segon abans de Crist es trobava el castrum vergium iber, citat pels cronistes romans. A l’edat mitjana la ciutat creix a redós del castell, on s’aixecava l’antiga església parroquial, destruïda amb motiu de les guerres de veïnatge amb França (1672-1679). Traslladada la parroquial a la Plaça de Sant Pere de Berga, l’edifici de l’església del castell es convertirà en caserna. Entre els segles XVII i XVIII l’antic castell medieval és remodelat íntegrament i transformat en una fortificació baluartada irregular, l’actual Castell de Sant Ferran. Així, Berga figura entre les vint fortaleses i places fortes il•lustrades al mapa de Catalunya d’Ambrosio Borsano, de l’any 1687. Després de jugar un significatiu paper durant les guerres carlines, pel tombant de segle la fortalesa es troba en un estat de total abandó i, a causa del nul interès per a la defensa, l’exèrcit espanyol l’any 1925 la ven a l’Ajuntament de Berga, el qual l’any 1945 la revèn a l’empresari italià Mario Messaggi per fer-hi un hotel. La construcció del Mesón Castillo de San Fernando suposarà una alteració profunda de l’edificació militar (com ara el coronament amb merlets de les cortines), la pràctica destrucció del baluard del Diable, i també danys irreparables al jaciment arqueològic (a causa de la construcció d’una piscina enfonsada en el subsòl de l’antiga església medieval). Durant els anys cinquanta i seixanta el castell esdevindrà un popular centre de lleure i estiueig on s’allotjaran personalitats com ara Orson Welles, durant el rodatge de Chimes at Midnight (1965). Tancat l’hotel, i convertits els antics bungalows d’aquest en l’actual barri del castell, el Consell Comarcal del Berguedà adquireix l’any 1988 l’edifici principal del Mesón i la major part de les cortines i baluards de l’antiga fortificació. L’any 1985 el castell i la torre de la serra de la Petita són declarades bé cultural d’interès nacional. L’any 2005 l’enderroc de l’edifici de l’hotel, construït al bell mig del camí cobert i recolzat a la muralla, permet que la fortalesa recuperi en bona mesura l’aspecte original i obre la possibilitat d’endegar-ne una veritable rehabilitació. D’altra banda, l’any 2006 l’Ajuntament de Berga adquireix la torre de la Petita, construïda l’any 1836 pels carlins sobre una fortificació del segle XVIII annexa al castell de Berga.
LES FORTIFICACIONS DE BERGA
Dels plans conservats es desprèn que l’antic castell medieval fou sotmès a successives remodelacions en el decurs del segles XVII i XVIII. A l’últim, la fortalesa experimentarà noves modificacions amb motiu de les guerres carlines. El mapa d’Ambrosio Borsano demostra que l’any 1687 ja s’havien construït els sis baluards de la fortalesa (Porta, Església, Diable, Llengua de Serp, Molins i Sant Joan), el cavaller i el bonet. Al capdamunt de la fortalesa es trobava la plaça d’armes principal i diverses edificacions, entre les quals l’antiga església parroquial (de grans dimensions) esdevinguda caserna. Posteriorment es completa el camí cobert, amb la construcció d’un baluard i una plaça d’armes. El camí cobert i la connexió del cos principal amb el bonet es protegeixen per mitjà de travesses. A l’últim s’amplia el baluard de la Llengua de Serp, que adopta la forma actual, i es construeix el revellí. Totes aquestes actuacions s’acompleixen en el decurs dels segle XVIII. Les darreres modificacions, ja al segle XIX, són obra dels carlins i consisteixen sobretot en la construcció de travesses al camí cobert i de murs amb espitlleres.
La fortalesa formava part d’un complex sistema polidefensiu. Aquest incloïa el bonet i dues torres: la torre de Fumanya o de Metge i la torre del Mercadal o de Sant Andreu. Alhora una senzilla fortificació o “apostadero” coronava la serra de la Petita, on posteriorment els carlins bastirien la torre homònima. A l’últim, la muralla medieval es reforçaria ja al segle XVIII amb el baluard de Sant Carles. Aquests elements complementaris eren necessaris per esmenar les deficiències inherents a l’emplaçament de la fortificació al cim de la serra de Berga: una deficient cobertura visual dels camins provinents de França (el camí ral de Bagà i el camí ral de la Seu d’Urgell) i una situació exposada al tir enemic provinent, sobretot, de la serra de Fumanya (aquest fet obligà a aixecar l’alçada de les troneres del baluard de Sant Joan i a renunciar a les banquetes).
Alhora, la fortalesa estava unida a la muralla medieval que envolta la vila per sengles murs que enllaçaven el baluard de Sant Joan amb la porta de Pinsania i el bonet amb el portal de Santa Magdalena. L’accés es feia així des de l’interior del recinte clos. El camí més antic, d’origen medieval, fóra el que puja des de l’església de la Pietat. Posteriorment es construiria la Pujada del Castell, amb un perfil més suau possiblement per facilitar el transport a la fortalesa de peces d’artilleria amb l’ajut de curenyes.
HISTORIAL BÈL•LIC
En el decurs dels segles XVII, XVIII i XlX el castell esdevé protagonista de diferents fets d’armes i setges. L’any 1655 durant la guerra dels Segadors els francesos hi fan esclatar una mina, que destrueix l’església parroquial del castell. El juliol de 1713 la milícia berguedana felipista, anomenada la coronela, posa setge a la guarnició austriacista del castell que es rendeix al cap de sis dies. El darrer setge d’importància es produeix amb motiu de l’atac carlí a la vila comandat pel capitost Savalls el juliol de 1873.
Els cronistes parlen en nombroses ocasions de la destrucció de les fortificacions del castell quan relaten els diferents fets d’armes que sofreix la ciutat de Berga entre 1654 i 1876. Tot fa pensar que aquests exageren, ja que de l’anàlisi de l’abundosa planimetria existent d’ençà del segle XVII, de la documentació fotogràfica del darrer quart del segle XIX i començament del XX, i dels mateixos elements conservats en l’actualitat, es desprèn que les preteses destruccions devien ser merament puntuals o menors, ja que el castell al principi del segle XX conservava gairebé íntegrament les cortines i els baluards documentats des dels segles XVII i XVIII. De fet el petit baluard pla dels Molins és l’únic element estructural desaparegut del tot. Això no obstant, ja les fotos més antigues de la fortalesa mostren que només el baluard de Sant Joan i la Llengua de Serp conservaven les troneres.
LA FORTALESA AVUI
D’ençà de l’any 1985, la desaparició progressiva dels afegits construïts pel propietari del Mesón del Castillo ha retornat a la fortalesa bona part de la seva fesomia original, si bé el monument precisa d’una urgent actuació de rehabilitació. Es conserven totes les cortines principals i el camí cobert, amb el seu baluard. Els baluards del revellí, de la Llengua de Serp, de l’Església (un magnífic exemple de baluard pla) i de la Porta es conserven en bon estat si bé el darrer suporta una estructura afegida que en desfigura la fesomia original. El baluard de Sant Joan, malauradament, es va esllavissar devers 1990 i només la meitat de l’edifici continua dempeus. Del baluard del Diable només en resta la base.
Ja abans de construir-se l’hotel hom havia desmantellat totes les garites, troneres, travesses carlines i galeries espitllerades (que, tanmateix, subsistien al començament del segle XX). Queden tan sols dues espitlleres. Amb motiu de la construcció de l’hotel els baluards de l’Església i de la Llengua de Serp es coronaren amb uns anacrònics merlets que encara avui desvirtuen la imatge de la fortalesa. La cortina que uneix el baluard de l’Església i el baluard de la Llengua de Serp no és obrada sinó que aprofita una espectacular paret vertical natural de roca, que ja devia formar part del castell medieval i que presenta forats i excavacions que apunten a antigues estructures de fusta adossades.
Al capdamunt del recinte fortificat es troba la plaça d’armes però dels edificis que la ocupaven només queda una secció del mur de l’antiga església i el baluard buit del cavaller – abans presó – transformat en església pel propietari de l’hotel. Des del pati d’armes s’accedeix al polvorí situat a l’interior del baluard de la Llengua de Serp, el qual es pot visitar. Aquest va ser excavat a mitjan anys vuitanta (en van sortir algunes bales de canó). També es conserva el bonet, però aquest roman inaccessible, separat de la resta de la fortalesa pels xalets que integren el barri del castell.
Altres elements d’interès són els dos camins d’accés al castell des de la vila, que conserven part de l’empedrat original i la porta d’entrada a la fortalesa.
De les fortificacions de Berga es pot veure encara el mur que relligava la fortalesa amb la vila a la porta de Pinsania pel camí del Trenca-cames. Subsisteix el Portal de Santa Magdalena i la muralla que l’uneix amb el baluard de Sant Carles, també conservat. El Pla de Millora Urbana del barri vell preveu la cessió del baluard de Sant Carles i de la muralla com a verd públic per possibilitar-ne la rehabilitació i la visita.
De les torres que completaven el sistema polidefensiu es conserva la base, molt malmesa, de la torre del Mercadal i la torre carlina de la serra de la Petita (encara en bon estat de conservació), així com bona part del “apostadero” anterior on es va construir. La torre de la Petita, recentment adquirida per l’Ajuntament de Berga, paga una excursió a la serra si bé l’edifici roman tancat per raons de seguretat i actualment no es pot visitar.
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Berga, aprovat l’any 2005, preveu l’elaboració d’un Pla de Millora Urbana del Castell de Sant Ferran i del seu entorn immediat amb l’objectiu d’ordenar les infraestructures, els usos i les edificacions existents i amb la finalitat d’establir mecanismes que afavoreixin l’ús públic del recinte.

Bateig de Foc dels Trabucaires de Castellar del Riu. Santuari de Corbera.

2010-09-13T19:08:00.002+02:00

Diumenge 12 de Setembre

Magnific col·lage fotogràfic gràcies a la nostra companya Maribel Lao!

La Colla dels Federins a la XVI TROBADA DELS GEGANTS DE RELLINARS

2010-09-06T13:06:00.002+02:00

Diumenge 5 de setembre

Moros i Cristians a Ontinyent 2.010

2010-08-29T12:31:00.003+02:00

Divendres 20 d’agost, quan tenen lloc les Entrades de l’Exèrcit Cristià, a les 17.30 h, i de l’Exèrcit Moro, a partir de les 22.30 h.

Dissabte 21 cal destacar la matinera Diana, el Contraban, la Inauguració del Mercat Medieval i la Baixada del Crist.

Finalment dilluns 23 d’agost cal destacar l’Ambaixada mora a migdia, i l’Ambaixada cristiana per la vesprada, amb posterioritat a la qual té lloc la desfilada final.

La Colla dels Federins anem a la Festa dels Moros i Cristians d'Ontinyent

2010-08-04T16:21:00.009+02:00

Som la Colla dels Federins “Trabucaires de Terrassa” que dediquem part del nostre temps a mantenir i recuperar festes tradicionals i populars.
La nostra actual aventura: recordar en clau festiva fets locals ocorreguts a la nostra ciutat. Això, lluny de ser una mera commemoració, és una magnifica oportunitat per compartir la nostra història en el marc de la cultura popular.
Així posant en valor l’efemèride del 22 de juliol de 1.872, volem promoure la Festa pouant de diverses tradicions festeres que ens entusiasmen, i també tenen en comú la música, la paraula i el foc.
En el disseny de la nostra primera actuació del dia 9 de maig de 2.010, a la Fira Modernista de Terrassa, vam recollir-hi els elements que ens identifiquen:
• La música: Amb l’espectacular col•laboració de la “Marxing Band” del CEM, que interpretant la “British Grenadiers March” ens va acompanyar en l’entrada conjunta pel Carrer de Sant Pere i al Raval de Montserrat.
• La paraula: Tot recitant la nostra “Tirallonga de rodolins satírics” davant de l’Ajuntament.
• El foc: Combinant les “Galejades d’Honor” amb salves festives de trabuc.
Ara, per continuar compartint coneixements i experiències, els dies 20, 21, 22, i 23 d’agost, una delegació de la Colla anirà a les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, festes que aquest any celebren el seu 150è aniversari.
Amb la nostra visita volem felicitar, en nom propi i de tots els terrassencs, a la “Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia” pel seu brillant aniversari, alhora d’informar-nos i compartir els seus coneixements i experiències.
Aquesta serà una bona ocasió d’enriquir-nos culturalment i per a conèixer gent bona, i així ho diuen a Ontinyent: la Festa de Moros i Cristians és la millor manera de fer amics.

La Història sembla cridar a la Història.

2010-07-29T18:51:00.001+02:00

Fa un temps naixíem els Federins. Una colla de gent trempada, destinada per els fats per recrear un episodi històric de la ciutat de Terrassa situat just en una època premonitòria dels esdeveniments que portaran al esplendor del Modernisme. I aquest naixement havia de coincidir amb la celebració de la Fira Modernista de la ciutat que els veuria per primera vegada. Per fer-la complerta havíem de fer uns versots per presentar-nos, situar-nos davant de la població que ens veuria i, com no, cantar les quaranta a les nostres autoritats de manera satírica.
Ai las! S'havien de fer versots! I la majoria de 'ciències', com es deia fa temps. Calia fer quelcom... Així dons varem optar per aquella solució que proposen alguns escriptors, i aïllar-nos en algun lloc tranquil, on no ens poguessin trencar el fil de la inspiració, i posar-nos a la feina. Així varem anar a raure a Calonge. Als turons que l'envolten i que traspuen calma, silenci, serenor, pau... Redéu quanta pau! I rés per inspirar-nos. La cosa ja estava engiponada, ja... Però no sonava pas del tot rodona.
I allà, rodó, roig de sang, dolç, ple, sense mancances: el vi de bruixes. Al porró, a punt. Un vi perseguit per la Inquisició (ja anàvem bé). Una variant de raïm, el jaquet, existent des de fa segles (la cosa millorava) a pagès, amb el poble, sense el càstig de la industrialització. No el descobríem, ja ens era conegut, presentat per la bona gent del Mas Ponsjoan. Finalment descobrim la seva història, ja des del segle XVII servien vi de les seves vinyes als bandolers de les Gavarres. Era això! El destí que ens portava a trobar-nos: quina millor inspiració per una colla de trabucaires!
El porró va fer la seva dansa aèria, lleugera. Les rimes van sortir, espontànies i rodones. La transgressió tornava a reunir-se. Finalment trenta tres estrofes, cent trenta dos versots (i algun altre que es va quedar al sarró) quedaven escrits en uns fulls històrics, amb alguna taca vermella que testimoniarà l'ajut rebut de les bruixes.
Gràcies a la història!

Festa Major de Rellinars

2010-07-24T12:52:00.002+02:00

Educant a les noves generacions!

Que tramen aquests Federins a la barra d'un bar?

Anava el Capablanca d'incognit, però l'hem "pillat"!

Si senyor! Un bon alcalde trabucaire!

La canalla sempre atenta!

Divendres 23 de Juliol. Galejades a Rellinars!

2010-07-18T22:29:00.003+02:00

Trobada Trabucaire a Badalona

2010-05-24T08:54:00.003+02:00

23 de maig de 2.010
Les Festes de Maig de Badalona

La Colla amb la bandera de Terrassa

A l'estil Badalona a la de 4 i PAMMM!

Amb el regidor de Cultura de Badalona

Amb la Colla del Renaixement de Calella

Foto de familia de tots els trabucaires.

Amb el "trofeiu" que ens van donar els Miquelets de Badalona

LITERATURA DEL MAÑANA ha publicat un article molt poètic

2010-05-17T12:46:00.007+02:00

Enllaç al Blog LITERATURA DEL MAÑANA on han publicat un article molt poètic on es descriu la nostre Cercavila del diumenge 9 de maig. Moltes gràcies a l'amic Àngel Brichs

Els nostres trabucs entre els arbres.

Una familia de trabucaires!

Lliurament del TOMBEAU D'OR MMIX a la Colla dels Federins per part del nostre Padrí en Nacho Silvestre, en presència del Federins Josep Sellarès, Antonio Sánchez i Josep Maeso.

La Cercavila "Que venen els Carlins! Que venen els Federals"

2010-05-10T22:36:00.006+02:00

Tota la Colla dels Federins a punt de començar la Cercavila "Que venen els Carlins! Que venen els Federals!", formats a la Plaça de Ca n'Anglada, en companyia de la regidora-presidenta del Districte II l'Eva Bermúdez, i del nostre Padrí en Nacho Silvestre.

La Colla dels Federins davant de l'Ajuntament de Terrassa, acompanyats pel regidor en Francesc Xavier Martín, i del nostre Padrí en Nacho Silvestre, que ens a fet l'honor de desfilar amb nosaltres, vestit amb la roba oficial de "La Filà del Terç de Suavos" de Bocairent

Concessió del TOMBEAU D’OR MMIX a la Colla dels Federins

2010-05-10T16:50:00.003+02:00

Benvolguts

Tirallonga de rodolins satirics

2010-05-08T16:24:00.004+02:00

Llegits davant de l'Ajuntament de Terrassa el diumenge 9 de maig

EL CAPELLA DE FLIX

Anim companys, que serem bona colla!
Que si, com diu la cançó, per ser carlí
Cal costum de ser pobre, aquí no hi ha gran o fadrí
Que tingui prou diner per anar fent bullir l’olla!

I en Nacho per fer-nos de padrí
Des de Bocairent ha vengut
Greu ens sabrà haver-lo convençut
Si avui no ens deixeu lluir

Terrassencs! Estatut o fuero?
Si pot ser ni sou constitucionals
Cony de colla de carcamals
Sacudi’ls, desperta-ferro!

SAVALLS

Però, tornem a ser a Terrassa?
Que d’aqui en sortírem escaldats!
Casumdena, que no els calen soldats!
El que ens guia ens enganya!

En Juliol, un vint-i-dos,
Vinguérem per primera vegada
Però amb vostra caixa ben guardada
Escaldats vam tocar el dos.

Quina calor! Quina escaldufada!
Poca gent vam arribar a veure
I d’aqui només en vam treure
Pols, xafogor i la roba ben suada.

Per ‘xo’ hem tornat el maig
Que amb aquesta Fira funcionant
Segur que aci a la Casa Gran
Els doblers hi entren a raig

TRISTANY

Venim de Manresa, ei en rodalies!
Que ara ja us els han traspassat
a Sabadell ‘nàvem’, però ‘retrassat’
i aquí també podem fer ‘tropelies’.

Tot i que ben bé que em sembla
Que de les co-capitals
Pel que fa a cabals
Em caigut a la més tendra.

VAYREDA

I mira que ha de ser Vila aburrida
Si tenen patata en vaga i pansida
Sort que la butifarra és més trempada
I sobre tot la de tarregada.

EL CAPELLA DE FLIX

A Santa Coloma ‘nàvem’, de Gramanet,
Però a rodalies ens ha informat
Que ja fa dies se’ns a adelantat
D’aquell ajuntament algun pillet.

Sort que ens han avisat,
imagina’t la cara de babau,
Com la que devíen fer al Palau,
Que davant la caixa ens hagués quedat.

TRISTANY

Si, en Millet va ser un bon pinta,
Però que me’n dius de’n Matas
Coronat rei de les estafes
Que es feu un palau nou de trinca.

I no t’oblidis del ‘Bigotes’, reïra de bet!
Ja ens podem estrènyer el cinturó
De’n Bàrcenas, Costa i tota la congregació,
Que no en queda un pam de net!

VAYREDA

I nosaltres ‘nem’ de durs?
Si no els podem fer la competència
Que som la pura innocència
Comparats amb ‘quets’ barruts!

SAVALLS

Si, va, i qui vulgui ser Carlí
Que s’aconsoli a ser pobre!
Però, no hem vist uns Federals pel camí
Dieu que venien, ho porto escrit a sobre.

Ben disposats a fer-nos ‘xixina’
Ens encalçàven ‘questos’ federals
Però a la Rambla els municipals
Els han dit: Ei, no porteu l’enganxina!

També els nostres a cavall
Em deixat a l’oficina
Tramitant l’enganxina
I els permisos del carall.

Nosaltres bé som més de deu,
Però amb els tràmits i històries
Cèdules, certificats i cabòries
Només arribes si vas a peu.

EL CAPELLÀ DE FLIX

I els federals ‘nàven ‘ en cotxes
A la Rambla s’han desorientat
I a Sabadell s’han trobat
Entro rotondes, sots i obres.

Que hi faran a aquell poblet
On, diuen, els ‘inglesos’ s’emporten l’or.
Proclamar cantó federal, ai senyor,
Ja son ganes de fer el ximplet!

TRISTANY

Federals? ‘Xó’ és fer el galifardeu!
I no son ‘inglesos’ sino madrilenys
Mireu que vostre sou durarà menys
Amb les quincalles que’ls compreu.

VAYREDA

Si, i a Terrassa també volen aquest ‘colmado’
Ja son ganes de copiar els saballuts
Que a Egara saben, som un barruts,
Per molt gara-gara els faci en Navarro.

SAVALLS

Va! Que no sortirà responsable
A defensar vostre erari?
Tinent d’alcalde, apotecari
Ardiaca o mosso d’estable?

El primer intent en acció noble
En tinent d’alcalde i forner
Us va salvar vostre diner
I un monument els bastí el poble.

Poques ganes hi veig jo
De defensar la vostra caixa
Deu ser que la moral està baixa
En veure del monument la ‘ranció’.

EL CAPELLÀ DE FLIX

O és que ara ja no se’ns veu banya?
Abans xics i grans ‘naven’ corrent
I al campanar tocave sometent
I avui fins i tot en Xavi ens acompanya!

O potser l’Ajuntament s’ha gastat
En túnels, metros i obres
El diner de rics i pobres
I de defensa no té necessitat?

TRISTANY

Per diner poc patiran
Encara que s’acabi el totxo
Ara del setze al ‘diesiotxo’
El nostre IVA apujaran.

I tots quiets com un cargol
Crisi, ‘paru’, tot son fets
Que us tenen ben distrets
Amb toros, tele i futbol.

Amb en Xavi al Barça campió!
Però el Terrassa baixa a tercera
Tot i al Sant Cristobal tenir pedrera
D’aquesta no teniu pas salvació.

SAVALLS

I tot ‘xo’ no em pas cantat,
Qu’un xiulava tot content
Sens ser-ne gaire conscient
I l’SGAE ja l’ha demandat.

La cantarella ja hem acabat
Ja està bé de maniobra
Ens ‘nanem’ a buidar l’olla
Que ja és hora d’omplir el pap

Apa, adeu bones gents
D’aquesta moderna ciutat
Que ja us hem ben robat
No el diner, però si lo temps!

Article al Diari de Terrassa

2010-05-07T14:32:00.004+02:00

Fulla commemorativa de la defensa de Terrassa (1881)

2010-04-28T16:10:00.004+02:00

Fulla commemorativa del novè aniversari de l'entrada dels Carlins a Terrassa.
Document històric facilitat per gentilesa d' en Joaquim Verdaguer.

El programa de la Cercavila del diumenge 9 de maig

2010-04-19T16:27:00.004+02:00

Recreació de la Guerra del Francés a la Bisbal

2010-04-06T10:29:00.003+02:00

Fantàstica la representació.

La Federina Montserrat amb la roba de l'escamot Carlí

2010-03-27T16:42:00.004+01:00

Que maca i que marcial està la Montserrat!

Un brodat per la maniga

Planol amb l'itinerari de la Cercavila: Que venen els Carlins! Que venen els Federals! del diumenge 9 de maig

2010-03-21T20:51:00.010+01:00

Itinerari de la Cercavila: Que venen els Carlins! Que venen els Federals! del diumenge 9 de maig, durant la Fira Modernista de Terrassa.

*Concentració de "l'escamot" a la Plaça de Ca n'Anglada a les 10 del matí. Dispararem les primeres "matinades".
*Esmorzar de forquilla ofert als Carlins per gentilesa de la Churreria Rosa.
*I més "matinades" abans d'iniciar la cercavila.
*A dos quarts tocats de dotze sortida de la Plaça de Ca n'Anglada.
*A tres quarts de dotze "matinades" a la Plaça de Catalunya.
*A mig quart d'una "matinades" a la Plaça de la Font de l'Apotecari.
*A dos quarts d'una "matinades" al Parc del Nord.
*A tres quarts d'una "matinades" a la Plaça de Mn Cinto Verdaguer.
*A l'una "matinades" a la Placeta de Saragossa. Actuació amb l'orquetra "MARXING BAND" del CEM, que ens acompanyarà fins la Plaça Vella.
*Descens pel carrer de Sant Pere a marxa d'entrada.
*A dos quats de dues arribada al Raval de Montserrat. "Galejades d'honor". Lectura d'una tirallonga de rodolins satírics.
*A tres quarts de dues "galejades" a la Plaça Vella.
*A les dues entrada a la Plaça Nova on dispararem les "galejades" de cloenda.
*Dinar ofert als Carlins per gentilesa de L'Espai Comercial del VAPOR GRAN

Atenció: Cliqueu a l'enllaç de sota per veure el planol!

<http://maps.google.com/maps/ms?hl=en&ie=UTF8&msa=0&msid=115717264550605782669.00048253a71b5d40ea40d&ll=41.559127,2.014892&spn=0.007659,0.013711&z=16>

El diumenge 9 de maig en mig dels actes de la Fira Modernista de Terrassa

2010-03-19T21:24:00.008+01:00

L'escamot dels Carlins acabarà la seva Cercavlia a la Plaça Nova

Després d'una cercavila tan llarga l'Escamot dels Carlins, de la Colla dels Federins, s'atiparà de valent ha un dels llocs de la Vila de Terrassa on es menja millor: l'Espai Comercial del VAPOR GRAN. A les dues del migdia entrarem a cop de trabuc a la Plaça Nova. Amb versots i "galejades" esglaiarem a totes les criades Heu de venir a veure'ns!
I no patiu que si la polvora us seca la gola, bons bars trobareu on refrescar-vos!

Els Moros i Cristians per Sant Blai a Bocairent

2010-02-10T19:49:00.005+01:00

Els nostres amics de la Filà del Terç de Suavos fent una "galejada" en l'entrada del bandol cristià a la Vila de Bocairent.
(Foto presa per J. Bernat, i facilitada per gentilesa de Nacho Silvestre: Que es la persona que fa la "gala")

Després de les primeres "galejades"! Esmorçar de forquilla!

2010-02-06T18:21:00.007+01:00

El diumenge 9 de maig l'escamot dels Carlins farem un esmorçar de forquilla al bar del Santi, a la famosa Xurreria Rosa de la Plaça de Ca N'Anglada. Després dispararem les primeres "galejades" de la Fira Modernista.
Esperem que vingueu a veure'ns tots! Serà un espectacle únic!

Segona reunió de la Colla dels Federins 21 de Gener de 2.010

2010-01-24T16:11:00.002+01:00

Un cop vista la presentació en Power Point de l’activitat proposada pel diumenge 9 de maig dins de la programació de la Fira Modernista de Terrassa: L’entrada dels escamots de Carlins i de Federals a la Vila Liberal de Terrassa: Que venen els Carlins! Que venen els Federals!
Els presents varem convenir que sent aquest el primer any de l’activitat potser caldria reforçar un sol escamot per tenir un grup més espectacular i nombrós. Llevat que una més amplia participació ens aconsellés, també, la organització de l’escamot dels Federals.
En principi és constituiria el grup de l’escamot Carlí, en reconèixer-l’hi un abillament vistós, i que alhora introdueix de manera entenedora la coartada històrica en que s’inspira la Cercavila: Que venen els Carlins! Que venen els Federals!
L’administració municipal ens va manifestar que troben molt encertada la nostra iniciativa. I que els tècnics de l’organització de la Fira Modernista vetllaran perquè la Cercavila: Que venen els Carlins! Que venen els Federals! Tingui un recorregut i un horari prou integrat entre totes les que es faran el diumenge a la Fira, cuitant perquè no en “trepitgem”, i alhora cap ens “trepitgi” la nostra cercavila.
L’itinerari de la cercavila es va concloure de que hauria de ser en sentit descendent tot provinents de l’Estació del Nord, fins ha arribar a l’Ajuntament.
També es va recordar per a tots aquells companys que havien manifestat el seu desig de portar un trabuc per fer les gallejades de la Cercavila, que no queda gaire temps per a sol•licitar el permís corresponent. Els tràmits que cal seguir els podeu consultar a l’enllaç www.trabucaires.com de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, que podeu enllaçar des del nostre Blog. Des de l’enllaç esmentat us podeu baixar els impresos necessaris per la sol•licitud. Si teniu l’ intenció de fer-ho cal que no deixeu passar gaires dies per fer el tràmit, si no ja no hi sereu a temps.
En quan a les tasques que ens afecten a tots els participants de la Cercavila: Que venen els Carlins! Que venen els Federals!, serem convocats a l’última setmana de febrer per començar a prendre mides als per la confecció dels vestits de l’escamot.
Recordeu que tan la Colla com l’activitat és oberta, i és poden afegir totes les persones que així ho desitgin per gaudir de la Fira Modernista de Terrassa, sense altra limitació que les que venen donades per les dades límit per la confecció dels vestits, o en el seu cas, els tràmits administratius pel permís del trabuc.

Convocatoria reunió dijous 21 de Gener

2010-01-06T22:45:00.003+01:00

Reunió del 26 de Novembre

2010-01-01T23:10:00.004+01:00

Bon Nadal amb neules i torrons, i per aquesta vegada que siguin Liberals els porrons!

2009-12-15T23:23:00.001+01:00

Cançó de bressol

Maria Mercè Marçal

Bruixeta la non-non,

amb la caputxeta blanca.

Hi ha una finestra als núvols

que si s'obre no es tanca

si no ve la soneta amb ventallet molt fi.

Pestanyeta de seda,

lluneta de coixí.

SANYLA Joieria Rellotgeria

2009-11-28T13:39:00.003+01:00

És la guerra! La Girona Napoleònica

2009-11-16T08:30:00.008+01:00

Centre Oftalmològic Oto-rino-larinpològic d'Egara

2009-11-15T23:41:00.004+01:00

Dra Mª Teresa Sellarès Oftalmologa

Dr Josep Maeso Otorrinolaringologo

C/ de la Cisterna, 2 937889112

MÀGIC Moda

2009-11-15T23:29:00.002+01:00

MÀGIC Moda
Dr Aymerich i Gilabertó, 14
http://magicmoda.blogspot.com/
http://www.facebook.com/pages/edit/?id=145289234995#!/pages/MAGIC-Moda/145289234995

El Mata-Degolla de Sant Quinti de Mediona

2009-11-15T20:00:00.006+01:00

Ha estat un bateig de foc!
Els de la Colla dels Federins hem rebut valuosos consells dels nostres amics Els Miquelets de Badalona.

Que venen els Carlins! Que venen els Federals!

2009-11-02T23:38:00.005+01:00

La Fira Modernista de Terrassa ha tingut la virtut de fer-nos descobrir diversos personatges, costums i fets històrics que, propis de finals del segle XIX i del primer terç del segle XX, son part de la dinàmica que ha forjat Terrassa, i que havien estat oblidats del nostre imaginari col·lectiu.

La historia de l’ùltim terç del segle XIX de Terrassa és prou apassionant!. Catalunya és en plena Industrialització, a Terrassa es funden:

l’Institut Industrial (1873),
la Caixa de Terrassa (1877),
el Banc de Terrassa (1881),
la Cambra Oficial de Comerç i la Industria (1886),
es construeixen els Vapors Industrials.

Tot això en uns moments que l’estat espanyol està immers en un seguit de convulsions polítiques, que culminen en el Sexenni Liberal, el qual acollirà:

el regnat d’Amadeu de Savoia,
la Primera República i
la Tercera Carlinada;

tot seguit vindrà la Restauració. A tot això si sumen les guerres colonials a Cuba i a l’Àfrica.

Tots aquests esdeveniments es reflecteixen poc o molt en el dia a dia dels terrassencs d’aleshores. Però en hi ha un, en el curs de la Tercera Carlinada, que tingué una especial rellevància: L’intent d’ocupació de l’Ajuntament de Terrassa per part de forces carlines comandades per brigadier Joan Castells El Vell, el dia 22 de juliol de 1872. La partida Carlina entrà a Terrassa en un tren procedent de Manresa, i foren rebutjats pel Sometent de Terrassa sota el comandament del Tinent d’Alcalde Jaume Jover i Marquet.

En aquest enfrontament resultaren morts l’esmentat Tinent d’Alcalde Jaume Jover i el seu amic Valentí Alagorda i Mas. Aquests fets els convertiren en herois pels vilatans i des d’aquell any i durant molt temps, es va celebrar aquesta diada amb una processó cívica, que recorria els carrers de la vila i es dirigia al cementiri per fer-hi una ofrena a les seves tombes. El 2 de setembre de 1882 es va crear una comissió encarregada de la construcció d’un monument que encara es pot veure en els jardins que es van construir en els terrenys del Cementiri Vell.

Fins aquí la descripció dels fets tal com ens els conta la historia ¿ De quina manera podríem incloure la Tercera Carlinada dins d’uns actes en que volem recrear, justament, aquell període? O dit d’una altre manera. ¿Podem a partir d’uns fets dramàtics de fa 140 anys fer un espectacle participatiu, en el marc de la Fira Modernista?

Crec que si! Hem de tenir en compte que els fets històrics son la font d’inspiració, i que l’acte a organitzar tindria d’esser festiu i participatiu. No tindria de ser una recreació teatralitzada dels fets, tipus:La Passió; sinó més aviat una processó festiva on les vestimentes i els personatges d’època serien part de l’espectacle, tipus: Moros i Cristians d’Alcoi.

Al crit: Que venen els Carlins! Que venen els Federals! S’organitzaria una desfilada festiva en que marxarien els dos grups: L’Escamot Carlí i l’Escamot Federal.

L’Escamot Carlí aniria vestit recreant l’uniforme de la unitat militar carlina dels Zuavos. Els Zuaus Carlins. Aquesta unitat s’inspirà amb una homònima dins l’exèrcit colonial francès. També es prengué com exemple els Zuavos Pontificis, ha on lluitaren l’Infant Alfons de Borbó i el Cabdill Carlí en Francesc Savalls. Els Zuaus es caracteritzaven pel seu llampant uniforme, compost de:

Boina blanca amb borla groga per la tropa i Boina roja amb borla groga pels oficials.
Jaqueta curta gris blau per als oficials i amb un color més fosc per a la tropa.
Armilla del mateix color.
Faixa.
Pantalons bombatxos grisos.
Polaines.

L’ Escamot Federal recrearia l’uniforme del Batalló de Voluntaris Catalans per combatre a la Guerra d’Àfrica (1859-1860) sota el comandament del General Joan Prim i Prats. El seu també espectacular uniforme seria compost per:

Barretina vermella amb gira blava i interior negre.
Jaqueta blau turquesa oberta amb solapes vermelles i ullals militars.
Armilla vermella amb ratlles negres.
Camisa de color cru natural, amb mocador al coll.
Faixa vermella.
Pantalons blau turquesa bombatxo per l’efecte de les polaines.
Polaines de cuir natural embotonats.
Espardenyes amb veta vermella.

Aquests dos espectaculars Escamots, acompanyats de Banda de Música, farien una processó trabucaire i festiva per acabar en mig de l' espectacle pirotècnic, propi de les colles trabucaires. I un enfrontament de “versots” d’actualitat entre els escamots.

Que venen els Carlins! Que venen els Federals! Podria ser un espectacle participatiu, molt interessant, també, en la seva vesant de recreació històrica. A més aquesta activitat podria tenir un gran recorregut, en el sentit de ser de participació oberta. Amb el temps es podrien incrementar el nombre d’Escamots participants amb diferents figures d’època:

els lliberals,
els voluntaris republicans,
els cristins, etc.

Com per la possibilitat de participar amb aquest espectacle participatiu, a la xarxa de ciutats que estan fent recuperació del seu passat modernista, moltes de les quals també patiren d’incidents durant les Carlinades, per exemple:

Puigcerdà,
Olot,
Igualada,
Reus, etc.