Imatge del 17 de juny de 2017 durant l'estudi sonomètric (Foto: Colla els Federins de Terrassa)
l'estudi ha estat capdavanter (Foto: Colla els Federins de Terrassa)
estudi,
trabucaires
Molt probablement és la primera vegada que una persona que exerceix d'otorinolaringòleg sigui també president d'una colla trabucaire. El doctor Josep
Maeso, president de la Colla dels
Federins de Terrrassa i de la Creu Alta, ha impulsat un estudi que analitza els nivells de soroll que es deriven de les actuacions dels trabucaires. L'estudi trenca alguns tòpics i situa el nivell de so que es produeix de l'activitat trabucaire en una mitjana general de 113 decibels, dada que aconsella mesures de prevenció pels actuants i de protecció pel públic, però que es troba al nivell d'una sala de discoteca o d'un trepant domèstic.
"No vam trobar cap estudi que xifrés el nivell sonor de les descàrregues de les armes d'
avant-càrrega, ni tampoc cap base de dades que ens aportés informació, per això vam crear l'estudi i hem trobat respostes a les nostres preguntes", exposa el president de la Colla dels
Federins i de la Creu Alta i doctor en otorinolaringologia Josep
Maeso. L'estudi, impulsat des de la colla egarenca amb suport de la Colla del
Tro Gros de Súria, ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Súria, el departament d'audiologia de l'empresa
Cottet i el material tècnic de mesurament de l'empresa
SGS TecnosS.A.
Per dur-lo a terme d'una manera homologable i seguint els protocols científics es van reunir 24 armes de 22 models de trabucs i armes diferents, i es va realitzar dissabte 17 de juny de 2017 a Plaça Major del Poble Vell de Súria, un ambient urbà que reproduís la majoria de les condicions que es donen en les actuacions reals. Per cadascuna de les armes es van fer mesures sonomètriques a un metre, cinc metres i deu metres del tirador a nivell de terra. També es van fer mesures des dels primers i segons pisos d'edificis que donaven a la plaça, tant amb les finestres tancades com obertes. Finalment a la plaça es van reunir les 24 armes en una tirada conjunta, prenent mesures tant a peu de carrer com des d'un primer pis. "Amb l'estudi hem obtingut molta informació", exposa
Maeso creant expectació.
Tòpics trencats, actuacions responsablesEl nivell de so que es produeix amb les descàrregues dels trabucaires és elevat, amb una mitjana general de 113 decibels, però al nivell d'una sala de discoteca o d'un trepant domèstic. Cal no oblidar que és important protegir les orelles, amb taps específics, quan s'empra un trepant domèstic, ja que es considera que més de 15 minuts amb aquest soroll constant provoca danys auditius. Així doncs, si bé la descàrrega dels trabucs és puntual, els actuants també han de disposar de mesures de prevenció, és a dir, taps a les orelles, que es poden adquirir a les farmàcies.
Els nivells de soroll més alts es produeixen en les freqüències greus (200-250 Hz), les quals "donen molta sensació de vibració, però són menys perilloses que les freqüències agudes a l'hora de lesionar l'oïda, sense oblidar que en totes les freqüències el soroll produït és alt", segons que explica
Maeso.
Un tòpic que es trenca és el que considera que a més grams de pólvora, més soroll. Amb càrregues molt diferents de pólvora i per la mateixa arma s'ha descobert que de mitjana hi pot haver una diferència de només uns 6 decibels (dB). Concretament, en un mateix trabuc entre carregar 11 o 20 grams de pólvora només es va poder assolir una diferència de 3 dB. I la mida no és important: entre un trabuc gran amb 20 grams de pólvora, i una pistola amb 6 grams de pólvora només es van trobar 4,5 dB de diferència entre les mitjanes de so. Anàlogament, la mitjana de so assolida per la tirada simultània de les 24 armes de l'estudi (122,9 dB) va ser només de 8 dB
superior a la tirada de l'arma aïllada més sorollosa (114,96 dB).
L'otorinolaringòleg i president de la Colla dels F
ederins i de la Creu Alta, després de l'estudi emet tres conclusions principals: els nivells de so assolits entre les armes d'
avant-càrrega no difereixen entre elles de manera significativa, de la mateixa manera que una major despesa de pólvora no correspon un increment significatiu de soroll. Per últim, l'estudi del rang de freqüències ha demostrat una major repercussió en els tons greus, si bé el volum per totes les freqüències és alt. "Per això s'han d'
aconsellarmesures de prevenció per als actuants, i de protecció per al públic", conclou Josep
Maeso. "A més de sorprenents, les dades de l'estudi les considerem positives", afegeix el cap de colla dels
Federins de
Terrasa, Josep
Sellarès.
L'estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de les següents colles que van reunir les 24 armes: Colla dels
Federins de Terrassa i de la Creu Alta,
Tro Gros de Súria, trabucaires de Solsona, Berga, Castellar del Riu, del Vi d'Alella, Miquelets de Catalunya i Sant Andreu de Barcelona.
