dijous, 29 de juliol de 2010

La Història sembla cridar a la Història.

Fa un temps naixíem els Federins. Una colla de gent trempada, destinada per els fats per recrear un episodi històric de la ciutat de Terrassa situat just en una època premonitòria dels esdeveniments que portaran al esplendor del Modernisme. I aquest naixement havia de coincidir amb la celebració de la Fira Modernista de la ciutat que els veuria per primera vegada. Per fer-la complerta havíem de fer uns versots per presentar-nos, situar-nos davant de la població que ens veuria i, com no, cantar les quaranta a les nostres autoritats de manera satírica.
Ai las! S'havien de fer versots! I la majoria de 'ciències', com es deia fa temps. Calia fer quelcom... Així dons varem optar per aquella solució que proposen alguns escriptors, i aïllar-nos en algun lloc tranquil, on no ens poguessin trencar el fil de la inspiració, i posar-nos a la feina. Així varem anar a raure a Calonge. Als turons que l'envolten i que traspuen calma, silenci, serenor, pau... Redéu quanta pau! I rés per inspirar-nos. La cosa ja estava engiponada, ja... Però no sonava pas del tot rodona.
I allà, rodó, roig de sang, dolç, ple, sense mancances: el vi de bruixes. Al porró, a punt. Un vi perseguit per la Inquisició (ja anàvem bé). Una variant de raïm, el jaquet, existent des de fa segles (la cosa millorava) a pagès, amb el poble, sense el càstig de la industrialització. No el descobríem, ja ens era conegut, presentat per la bona gent del Mas Ponsjoan. Finalment descobrim la seva història, ja des del segle XVII servien vi de les seves vinyes als bandolers de les Gavarres. Era això! El destí que ens portava a trobar-nos: quina millor inspiració per una colla de trabucaires!
El porró va fer la seva dansa aèria, lleugera. Les rimes van sortir, espontànies i rodones. La transgressió tornava a reunir-se. Finalment trenta tres estrofes, cent trenta dos versots (i algun altre que es va quedar al sarró) quedaven escrits en uns fulls històrics, amb alguna taca vermella que testimoniarà l'ajut rebut de les bruixes.
Gràcies a la història!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada