dimarts, 8 de febrer de 2011

TRABUCATS (Un resum s'ha publicat com a carta al director al diari AVUI de 10 de febrer de 2011)

Som trabucaires des de fa un any, quan vam constituir la nostra colla amb tota la il•lusió del mon a la ciutat de Terrassa.
Aprofitàvem alhora una sèrie de circumstàncies. Recrear un fet històric de la vila: l’any 1.872, durant la tercera guerra carlina, un escamot carlí va arribar a Terrassa amb la intenció de saquejar les arques municipals, i van ser rebutjats per els terrassencs, sent la primera ‘invasió’ de la ciutat que no va acabar amb la vila arrasada. Aprofitar aquest fet per fer-ne una recreació festiva, incorporant-nos als actes de la Fira Modernista de Terrassa com un nou element cultural. I, finalment, recuperar una tradició catalana a la nostra ciutat, on no hi havia cap colla trabucaire oficial registrada.
Des d’aleshores ens hem integrat a la Coordinadora, participant en aquells actes en els que hem pogut estar presents com a colla. En totes aquestes trobades hi vivim un ambient de germanor, de companyonia, de ganes de transmetre festa. Evidentment també, ja que és la raó de ser del trabucaire, de fer tabola i xivarri, tant com sigui possible, més i tot. Però també de responsabilitat, de cura del material, de precaucions amb les persones que ens envolten, de respecte amb el nostre entorn, de seguiment estricte de la normativa que regeix les nostres sortides.
Per això la sorpresa al assabentar-nos de les denegacions de permisos. La base: no es tracta de una festa tradicional de la localitat en la que participessin trabucaires. Tenint present que moltes colles estem naixent amb la il•lusió de recuperar aquestes tradicions a les nostres viles: com pot arribar a ser tradicional una activitat si no li donem la oportunitat de desenvolupar-se?
Els novells mirem d’aprendre dels nostres companys amb anys de història al darrere, ens les escoltem i volem seguir els seu exemple. Ells participen en ‘fiestas tradicionales’ perquè tenen història, i molta, a les seves espatlles i als seus trabucs. Els companys (amb el seu permís) de Solsona, amb referències des de 1.648, del Tro Gros de Súria des del 1.875,... Perdoneu per deixar-me’n altres. Si son més tradicionals que moltes Festes ! Posteriorment, altres colles han anat recuperant per les seves viles aquesta manifestació perduda, fins a agrupar en la actualitat més de quaranta colles a Catalunya a la Coordinadora.
Això és el que s’hauria de entendre: els trabucaires no participen en festes tradicionals catalanes, els trabucaires son tradició catalana. Una tradició participativa, integradora, oberta a tothom qui vulgui. Les colles trabucaires volem recuperar un element de festa, un element de la cultura mediterrània del foc i el soroll, i incorporar-lo a aquelles activitats de les nostres ciutats en les que la nostra societat civil ens demani la participació. Cada ciutat, fins i tot cada entitat cívica, hauria de poder decidir a quines de les seves festes vol incorporar-nos.
Nosaltres, voluntariosament, només volem afegir-hi alegria, foc i soroll.

4 comentaris:

  1. Nois, us felicito, a més de trabucaire sóc també blogger o blocaire i evidentment català per sobre de tot. Us he de dir que el vostre escrit hauria d'estar a la plana d'inici de la coordinadora de trabucaires de Catalunya i evidentment que tots els trabucaires d'aquest país n'hauríem de fer difusió... i jo us asseguro que de difusió en faré!.

    ResponElimina
  2. Un galejador del Tro-Gros.
    Us felicito companys Federins, teniu un any d'història, però teniu mes sensibilitat en els problemes del Mon Trabucaires que moltes colles amb mes antiguitat, si nosaltres El tro-Gros creiem que els galejadors o Trabucaires som "Festa Tradicional" i participem a les festes d'arreu, que a alguns els molestem i fem nosa des de fa anys ens u venen demostrant i cada dia mes i mes autoritzacions deneguen, creiem que el diumenge passat s'acabà uns anys de silenci nostra, que ja es hora de que ens respectin tal i com som i que lluitarem per la nostra Festes.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per els vostres comentaris, de tot cor. Des dels més joves (ei, per bateig), fins els més grans (i no tan sols de història, si no de cor): gràcies. Volíem que se'ns sentís. Amb diàleg, com gent de pau que som. Com gent de festa. Com gent de la terra.

    ResponElimina
  4. Sobre la pràctica tradicional de fer servir les armes de foc en context festiu, si us ve de gust llegir aquest article:

    http://lateiera.wordpress.com/2011/02/11/lus-de-les-armes-de-foc-a-la-festa/

    ResponElimina