Fira Modernista 2.011

Els membres d’aquesta Colla, aquí present, dediquem part del nostre temps a mantenir i recuperar festes i tradicions populars. La nostra nova aventura: recordar en clau festiva els fets del 22 de Juliol de 1872. Això, lluny de ser una mera commemoració, és una magnifica oportunitat per compartir la nostra història en el marc de la cultura popular.

Però? Com ho en fet per arribar a aquest convenciment?

En ser, com som, gent que de seguida nos apuntem on veiem que hi ha festa, se’ns fa llarg en haver-ho d’explicar. Amb la seva venia ho provarem.

Vet aquí que a la ciutat de Terrassa, ja fa molts anys, per iniciativa de l’Ajuntament s’organitzà una festa que amb el nom de Fira Modernista,donava la benvinguda a la primavera. Això tingué la virtut d’atraure a entitats terrassenques de diferent tarannà, i com en un aleteig de papallones davant de les flors, desplegaren la seva imaginació en un allau d’activitats. Tots, amb infantívol alegria, ens vestirem i decorarem la ciutat per ser protagonistes d’una Terrassa situada a finals del segle XIX i a principis del XX, de la qual en recreàvem la història. Algú devia tenir present la màxima: “La història, un destí turístic insubstituïble”

I així estàvem tots els terrassencs contents i cofois amb la nostra Fira Modernista. Si tots, tan als que complau de disfressar-nos, com aquells que gaudeixen més en ser-ne espectadors. Amb aquest entusiasme obtinguérem un gran resultat, tothom esforçant-se en el “re creacionisme històric”

Però al “re-enactment” com n’hi diuen els anglosaxons, l’hi agrada una mica més de “bullanga”: Gettysburg (EUA 1.863), Hastings (Anglaterra 1.066), Azincourt (França 1.415); i no oblidem en aquest llistat: Girona (1.810), Bailén ( id)..., i tots els altres indrets on la “moda” de recrear commemoracions locals, esdevé un hobby memorialístic. En tots aquests verals – d’haver-ne estat en algun ho haureu vist - no s’està per l’exaltació d’una victòria, o el plany d’una derrota militar! Es subratlla un passat, tot teatralitzant-ne el record per donar-l’hi més popularitat.

A Terrassa n’hi teníem algun moment així?

 1.652: Terrassa es arrasada per les tropes catalano-franceses, durant la Guerra dels Segadors.

• Això queda en un període històric molt llunyà!

 1.713: Terrassa es saquejada per les tropes franco-castellanes, durant la Guerra de Successió.

• Encara no correspon a l’època que tractem!

o Ja començo ha agafar-l’hi mania als francesos!

 1.818: Important batalla capitanejada pel prohom terrassenc en Joaquim de Sagrera, contra els francesos a les muntanyes de Rubió, punt estratègic per a la resistència igualadina, durant la Guerra del Francès.

• La Guerra del Francès , ara està de “moda”!

o Ja li tenia “ganes” ha aquests “gavatxos” !

• No! Els fets encara paren lluny en el temps!

• I tampoc passen a Terrassa!

 Doncs... i les Guerres Carlines?

• Uf!...Vols dir?

Aleshores cau a les nostres mans un llibre:

CARLINADES. EL “FAR WEST” A LA CATALANA.

No us enganyi el títol, el llibre te un gran rigor històric, però alhora desdramatitza amb la perspectiva de fets que tingueren lloc fa més de 150 anys, on – desgraciadament com sempre - als dos bàndols n’hi hagué de molt “besties”. I vet aquí que hi llegim els Fets del 22 de Juliol de 1.872 a Terrassa ... Alto les atxes! Ja ho tenim!

Si és clar, tots ho sabíem! Aquell dia els Carlins vinguts en tren intentaren assaltar l’Ajuntament de Terrassa, però foren rebutjats pels seus vilatans.

Aquí teníem l’efemèride ciutadana, en que Terrassa no acaba saquejada o arrasada pels seus atacants. Podríem dir que, per primera vegada, la Ciutat venç als seus enemics.

Però, la data d’aquella batalla pot circumscriure’s al període històric tractat a la Fira?

És clar que si! Hi hagués hagut a la ciutat una societat civil prou pròspera, com la que va fer florir a Terrassa l’esclat artístic i cultural del Moviment Modernista, sense els canvis i vertebracions ciutadanes de final del segleXIX?

Les convulsions que tenen lloc al país d’ençà el Sexenni Liberal son motors de molts canvis socials i econòmics, es funden l’ Institut Industrial (1.873), la Caixa de Terrassa (1,877), el Banc de Terrassa (1.881), la Cambra Oficial de Comerç i la Industria (1.886). A tall d’exemple podem destacar que l’ Institut Industrial es fundat just un any després de l’assalt carlí, o que al 1.877 a l’hora que es fundada la Caixa de Terrassa el Rei Alfons XII concedia, el 29 de març d’aquell any, a la Vila de Terrassa “el títol de ciutat a que és mereixedora”, sent el Ministre de Governació en Javier Romero y Robledo, i on els Fets del 22 de Juliol de 1.872 hi tingueren especial rellevància.

Per altra banda hi hagué un continu en la memòria ciutadana que tingué gran ressò popular, i en forma de Processo Cívica aplegava cada any, el dia 22 de Juliol, a la ciutadania terrassenca per honorar a en Jaume Jover i en Valentí Alagorda màrtirs en aquella defensa de la ciutat. Aquest record es va prolongar molts any després dels fets, fins al punt que, quaranta anys més tard al 1.912, va erigir-se un Monòlit de record, que encara trobarem, a la Plaça de Joan Miró, i que fou pagat per subscripció popular.

Si! També durant els anys més destacats l’esclat artístic i cultural del Moviment Modernista a Terrassa, el record dels Fets del 22 de Juliol de 1.872 eren una cosa viscuda per la ciutadania!

Doncs endavant Federins!

Però, qui son els Federins? Una Colla que per recrear l’intent d’assalt a l’Ajuntament volíem bastir un Escamot Carlí i un Escamot Federal. Varem dissenyar els uniformes d’aquestes tropes, tot sent pròdigs en la seva vistositat, alhora que molt curosos amb l’exactitud de l’original que ens inspirava.

L’Escamot Carlí aniria vestit tot recreant l’uniforme de la unitat militar carlina dels Zuavos. Els Zuaus es caracteritzaven pel seu llampant uniforme, compost de: Boina blanca amb borla groga per la tropa i Boina roja amb borla groga pels oficials. Jaqueta curta gris blau per als oficials i amb un color més fosc per a la tropa. Armilla del mateix color. Faixa. Pantalons bombatxos grisos. Polaines.

L’ Escamot Federal recrearia l’uniforme del Batalló de Voluntaris Catalans per combatre a la Guerra d’Àfrica (1859-1860) sota el comandament del General Joan Prim i Prats. El seu també espectacular uniforme seria compost per: Barretina vermella amb gira blava i interior negre. Jaqueta blau turquesa oberta amb solapes vermelles i ullals militars. Armilla vermella amb ratlles negres. Camisa de color cru natural, amb mocador al coll. Faixa vermella. Pantalons blau turquesa bombatxo per l’efecte de les polaines. Polaines de cuir natural embotonats. Espardenyes amb veta vermella.

Ja que no es tracta només de bastir unes disfresses per posar en valor l’efemèride del 22 de Juliol de 1.872. Ara necessitàvem a la gent, persones per formar els Escamots, i varem començar la peregrinació per escampar aquesta bona idea, varen visitar ha moltes entitats. Primer entrebanc: Com expliques ha un hom en poques paraules una innovació, dins del programa d’actes de la Fira Modernista, ha on volem delectar al públic visitant amb una evocació dels Fets del 22 de Juliol? Per nosaltres era clar! Ho “veiem!” Ho “vivíem!” Però no ens va resultar tan fàcil engrescar a qui en te notícia per primer cop.

Després toparem amb la disponibilitat, molts amics nostres de “rues” i “esvalots” ja tenien compromesa la seva participació en alguna de les diverses activitats de la Fira.

Per últim, i no precisament per ordre d’importància, el cost econòmic que teníem d’assumir cada un dels participants en l’actuació. Vestit, complements (armes d’atretzo) i trabucs. Amb l’afegit de l’enrenou burocràtic en tenir de demanar la llicència d’armes a la “Guardia Civil”, per dur els esmentats trabucs.

Al final onze persones es comprometeren, de les quals només tres durien trabuc. No podíem fer dos Escamots, calia triar-ne un, varem optar per bastir tan sols L’Escamot Carlí. En l’escenificació de l’assalt a la Vila de Terrassa els atacants eren els protagonistes, no ens semblà atraient afaiçonar-nos com un grapat de defensors esgargamellant-se com una trepa de pastorets: “que ve el llop!” – en aquest cas “Que venen els Carlins!” -, quan al darrer sabem que no arribarà ningú.

Caldria fer un esment, des del primer moment en que engegarem la peripècia de la gestació de la Colla, tinguérem el compromís personal de l’amic Xavier Martin. Cosa que valorem com el de qualsevol altre company de la Colla, però que en el seu cas s’hi afegeix la circumstància de les seves responsabilitats l’impedirien de gaudir al 100%, de les intenses estones que varem viure tots els altres Federins, en aquella magnífica diada. Malgrat tot, en Xavier, va lluir amb distinció l’abillament de la Colla, tots els dies de la Fira. Cosa que ens va fer sentir molt honorats. No només per això, però també, ens varem permetre l’amical facècia de dedicar-li els següents versos dins de la nostra “Tirallonga de rodolins satírics”:

“ O és que ara ja no se’ns veu banya? / Abans xics i grans ‘naven’ corrent / i al campanar tocave sometent / I avui fins i tot en Francesc Xavier ens acompaya”

El disseny de la nostra actuació per a la Fira Modernista de Terrassa del 2.010 anava prenent forma, l’anomenaríem: Cercavila Trabucaire: “Que venen els Carlins! Que venen els Federals!”

Va ser mentre buscàvem informació arreu, beneïda xarxa, que varem conèixer a l’amic Nacho Silvestre. Aquesta persona és membre de la “Filà del Terç de Suavos de Bocairent”, una Colla participant a la Festa dels Moros i Cristians de l’esmentada vila valenciana, amb una tradició festera de 150 anys.

Al Nacho li va interessar molt la nostra iniciativa, perquè casualment en ell s’aplega la circumstància de ser “l’ànima” de l’entitat de recreació històrica Suaus del Món. En decidir nosaltres vestir amb l’abillament dels Suaus Carlins el motivà extraordinàriament. Del nostre amic varem rebre consells molt valuosos, i per damunt de tot l’escalf en aquells moments en que les coses semblaven encallar-se.

Pel seu suport i amistat varem proposar-l’hi que ens fes l‘honor d’apadrinar la nostra Colla, acceptà encantat, cosa que ens omplí a tots de joia. I no va dubtar de pujar el dissabte 8 de maig a Terrassa, per estar amb nosaltres el diumenge. Tots aquells que hi varem tractar compartirem la seva implicació i simpatia. Per correspondre, a la vegada de demostrar-nos el goig que sentia en ser el nostre padrí, ens atorgà El Tumbeau d’Or del MMIX en la seva categoria de colles, que cada any concedeix l’entitat de recreació Suaus del Món. L’any anterior la Colla guardonada fou: 62d NYSVV "Anderson Zouaves" Company F d’Austràlia. Ara, però, caldria que obríssim un nou fil per explicar amb detall l’abast del fenomen Suau dins del món del re-enactement. Per això tenim tantes entrades al nostre Blog, i dels llocs més inversemblants.

Es fou acostant la data assenyalada, podríem obrir un altre fil amb l’ensurt de darrera hora per part de la Sotsdelegació del Govern, cinc dies abans de la Fira Modernista ens denegaren l’ús dels trabucs! Solucionat in extremis gràcies el suport de l’organització de la Fira i de la Policia Municipal de Terrassa.

Els nostres veïns segur que encara ho recorden, va ser a la Plaça de Ca n’Anglada als voltants de les deu del matí, tot just quan els fidels entraven a l’església per escoltar la Missa, o quan d’altres matiners s’aplegaven per esmorzar a la Braseria “Xurreria Rosa”; just aleshores férem la nostra entrada a la Plaça, amb les nostres robes virolades: l’abillament dels Suaus Carlins, amb trabucs, espases i amb moltes ganes de riure i passar-ho bé. Estàvem de contents, si recordeu s’havia previst un temporal de pluja per aquell diumenge – que finalment a les sis de la tarda va descarregar- , però durant la Cercavila Trabucaire les condicions meteorològiques ens van acompanyar. L’oratge era l’última ombra de neguit, que s’esvaí amb la llum del dia.

A les persones que en aquell moment estaven a la Plaça de Ca n’Anglada, en varem provocar l’admiració, d’altres ja ens esperaven perquè volien ser testimonis de com la Plaça esdevenia un nou espai ciutadà de la Fira Modernista, en iniciar-se justament allí la Cercavila Trabucaire: “Que venen els Carlins! Que venen els Federals!” .

Aplegat tot L’Escamot férem un esmorzar de germanor, calia fer un bon “coixí”, el dia seria llarg, hi així volíem gaudir-lo!

Complirem amb el protocol dels diumenges al matí de la Plaça de Ca n’Anglada: Esmorzar a la Braseria “Xurreria Rosa” , en Santi ens va oferir un àpat molt abundant, nutritiu pel cos i per l’ànim! Desfilarem davant dels feligresos quan sortien de Missa tot seguint el ritme dels músics que ens acompanyaven.

Però iniciarem tradicions noves: Dispararem les primeres “galejades” . La primera, a proposta del nostre padrí en Nacho, en honor i memòria dels nostres absents.

Saludarem a les autoritats presents, en la persona de la Presidenta del Districte II na Eva Bermúndez.

Vam començar a caminar i la Cercavila es posà en marxa, i fou com esperàvem! Havíem pouat de les diverses tradicions festeres que nos entusiasmen, d’aquelles aprenguérem que calia donar-li tot el protagonisme a: la música, la paraula i el foc.

I això fou lo que en resultà:

 La Música: Va ser magnifica la col•laboració amb la “Marxing Band” del CEM. D’espectacular podem qualificar l’entrada conjunta al Cr de Sant Pere i al Raval de Montserrat.

 La Paraula: La “Tirallonga de rodolins satírics” davant de l’Ajuntament i de les autoritats a qui anaven “dedicats”. Aquí varem recollir de la tradició mediterrània que, sota el nom d’”Alardes”, “Versots”, “Ambaixades”, “Soldadesca”, etc, transmet oralment la memòria d’efemèrides històriques on, en el nostre cas recordant l’atac Carlí a Terrassa, es recrea la victòria dels terrassencs sobre aquells atacants

 El Foc: El Trabuc! Les “salves d’honor” son elements imprescindibles de les nostres festes. Les “galejades” ens acompanyen durant tota la cercavila, com a reclam festiu. Les trabucades son motiu d’expectació pel públic present.

A dos quarts de tres de la tarda arribarem a la Plaça Nova, final pactada de la nostra Cercavila. Allí dispararem a pleret les darreres salves d’aquella memorable jornada. Estàvem cansats, pel llarg recorregut, però feliços per l’èxit obtingut! Durant tot el trajecte totes les persones presents a la Fira foren contentes de veure’ns. La premsa, interessada per la novetat, n’oferí un relat molt apassionat.

Amb aquesta satisfacció anímica fórem convidats per l’ Espai Comercial Vapor Gran a recuperar les nostres energies físiques amb un dinar servit per l’amic Josep Maria de Cañas y Tapas, en el curs del qual brindarem per a tots els que ens van donar suport quan la nostra iniciativa era tan sols una idea! També allí, un cop acabat el repàs, varem acomiadar, amb vives mostres d’agraïment i d’amistat, al nostre padrí en Nacho. Com és lògic ell ja no podia demorar més el seu retorn vers a Bocairent, i tot desitjant-l’hi bon viatge, ens donarem paraula de mantenir-nos en contacte, cosa que per ambdues parts hem acomplert.

El diumenge, ja sabeu, finí en mig de la tempesta anunciada tantes vegades. Però dins dels nostres cors quedà arrelat el compromís de fer de la Cercavila Trabucaire: “Que venen els Carlins! Que venen els Federals!” un important acte de recreació històrica, amb la notorietat que la Fira Modernista de Terrassa es mereix.

Amb aquesta voluntat donem per acabat aquest relat. Estem a la disposició de Terrassa, compteu amb la Colla dels Federins per totes les festes ha on us agradi que hi participem: Ens hem apuntat ha aquesta aventura per la festa, i de la festa en som deutors.




 


Horari previst pel desenvolupament de la Cercavila

Sortirem a les onze de la Plaça de Ca n’Anglada galejant durant la cercavila per St. Tomàs, Miquel Vives, Jacquard; aquí a l’esplanada de la Casa Bauman durem a terme la primera actuació consistent en l’assalt del pont del Passeig per part de l’escamot Carlí, tot i la defensa de l’escamot federal ajudats pels ciutadans d’Amunt i Crits. Hora prevista 11:30



En algún moment s'integraran a la Cercavila la Colla Trabucaire de Castellar del Riu.


Continuarem la cercavila pel Passeig, Font Vella, Plaça Vella; on durem a terme la segona actuació, l’escamot Carlí farà recular l’escamot federal cap el carrer de l’Església. Hora prevista 12:00.


Arribarem a la Plaça Nova i ens trobarem amb la Jazz Cem Band. Hora prevista 12:15


Continuarem la Cercavila Vapor Gran, carrer del Racó; aquí l‘escamot carlí farà recular a l’escamot federal carrer del Racó amunt. Hora prevista 12:30


Continuarem per Puig Novell, Cuina Moderna; repetint l’actuació a l’entrada del Carrer Sant Pau. Hora prevista 12:45


Continuarem pel carrer Teatre i a la Placeta de Saragossa on a les 13:00 ens ajuntarem amb la Jazz Cem Band, per iniciar la desfilada pel Cr. Sant Pere fins la Placeta de la Font Trobada. Hora prevista 13:15.


Continuarem per entrar al Raval de Montserrat per fer les galejades i la lectura de la Tirallonga de Rodolins Satírics. I al final l'Escamot Federal, amb el poble que li dona suport, fa recular definitivament als carlins. Hora prevista 13:30.


Tot s'acaba bé!

Planol Itinerari de la Cercavila del Diumenge 8 de Maig
Cliqueu per veure el planol

http://www.bing.com/maps/?v=2&cp=41.563250771879574~2.0198723673820495&lvl=15&dir=0&sty=r&rtp=pos.41.564518_2.030036_Pla%C3%A7a%20de%20CA%20N'anglada%2C%2008222%20Terrassa%20(B)___e_~v.41.56231281251529_2.011549000000006_Carrer%20de%20la%20Font%20Vella~v.41.56142000000001_2.013586629638664_Carrer%20del%20Rac%26amp%3B%23243%3B~v.41.56286744784257_2.0134210899658145_Carrer%20de%20la%20Font%20Vella~v.41.56379664434911_2.0128342509269714_Carrer%20de%20Sant%20Pau~v.41.56427153839476_2.0119781534423886_Carrer%20de%20Sant%20Pere~v.41.56415807696646_2.011751748364663_Carrer%20de%20Gaud%26amp%3Bamp%3Bamp%3Bamp%3Bamp%3Bamp%3B%23237%3B~pos.41.563061_2.009709_Carrer%20Raval%20de%20Montserrat%2C%2008221%20Terrassa%20(B)___e_&mode=W&FORM=LMLTCC