Bon Nadal!
Bloc de La Colla Degana dels Trabucaires de Terrassa I dels Trabucaires de la Creu Alta de Sabadell.
dilluns, 19 de desembre del 2011
dimarts, 31 de maig del 2011
La Baronia de Vallferosa
Son aquelles troballes casuals –ei, pels que som de fora -, inesperades, sobtades diria jo, però immensament plaents. Pel paisatge, per conèixer país, per gaudir-ne amb calma. Però si ens interessa la història, la nostra, son troballes que omplen. Em direu ignorant, però vaig trobar un indret que m’era completament desconegut. I estic segur que ho serà per la majoria de gent que en sentirà el nom: Vallferosa.
Sortint de Solsona, amb una guia de consells per fer rutes pels voltants, vam buscar la LV-3005, la carretera de Solsona a Torá, amb la idea de anar a visitar els dolmens de la zona. Hi havia, però, una indicació aconsellant visitar el que anomenàvem una torre de guaita, que es trobava a uns 30 minuts de passeig des de la carretera. Al arribar als indicadors, trobem un camí obert i hi entrem amb el cotxe amb la idea de deixar-lo on es pugui i seguir a peu per buscar la torre de guaita. Pels que coneixem alguns racons de l’Empordà, la idea de una torre de guaita és molt limitada. Ho dic perquè desprès de fer dos revolts del camí ens adonem que no caldrà cercar gaire: la impressionant estructura de la Torre de Vallferosa ja es fa visible. Imponent ja en la seva alçada, tot i que encara som lluny. Seguim el camí, i veiem que es pot arribar amb cotxe fins al costat.
I trobem Vallferosa. Cal contemplar-la amb calma, fer-nos-en una idea interior, intentar comprendre la seva resistència al pas del segles. Però, quants?
Llavors ens trobem al Sr. Marius (En Marius, i ja em perdonarà la confiança). Amb la seva amabilitat ens explicarà (a qui el vulgui escoltar i estigui interessat en la història – i us recomano estar-hi-) la història de la construcció i ens aclarirà que no es tracta tan sols de una simple torre de guaita. Es sorprenent la antiguitat i la complexitat de la vida de aquesta construcció. La més antiga de Catalunya que es conserva dempeus, veien passar els anys, la gent, quasi com accidents transitoris, momentanis. Des del segle X, pot ser abans.
També ens farà adonar que hi ha més coses. Que en aquell indret una comunitat hi ha viscut durant segles, fins fondre’s fa pocs anys. L’església nova (hi ha restes de una de romànica molt més antiga), o, més ben dit, les seves restes. Si mireu la torre del campanar podreu veure una mostra de la ‘sensibilitat’ de la gent: una cantonada està arrencada per endur-se’n la gàrgola que hi havia.
I parlant de mirar la torre de l’església: des de on es veu millor es des del terrat de la Torre. Diu a la web que els més agosarats poden pujar fins dalt: ja us dic que no cal ser molt agosarat, només una mica. Hi ha instal·lades unes escales ben segures (dretes, però segures), i val la pena. S’ho val per totes les raons que se’ns poden acudir. Podem tenir una vista complerta del conjunt de l’església i el poble que hi ha als peus de la torre. Ens omplirem els ulls amb el paisatge immens que s’arriba a veure. I, aïllats a l’alçada de vertigen, ens podem fer una imatge de la gent que va construir, habilitar, habitar i vigilar des d’aquesta construcció.
En Marius ens explicava la idea de fer un Centre de Interpretació del indret, de com hi vivia la gent a l’Edat Mitjana. Explicar-hi els usos d’aquestes construccions, la vida que s’hi feia, com es relacionava la gent amb el seu senyor, com vivia, cultivava, es defensava,...
Quants llocs tenim en aquest país nostre abandonats! Llocs amb un interès històric enorme, que podrien ser uns centres de formació, de ensenyament, fins i tot de lleure. Amb una organització acurada, respectuosa, fins i tot podrien abastir-se de recursos per el seu manteniment!
Però allà son, malaurats, abandonats i testimonis de una història secular que ara els ignora.
Aneu-hi, visiteu-la. Preneu-vos un temps per que els segles de història de aquelles pedres us reforcin el cor.
Sortint de Solsona, amb una guia de consells per fer rutes pels voltants, vam buscar la LV-3005, la carretera de Solsona a Torá, amb la idea de anar a visitar els dolmens de la zona. Hi havia, però, una indicació aconsellant visitar el que anomenàvem una torre de guaita, que es trobava a uns 30 minuts de passeig des de la carretera. Al arribar als indicadors, trobem un camí obert i hi entrem amb el cotxe amb la idea de deixar-lo on es pugui i seguir a peu per buscar la torre de guaita. Pels que coneixem alguns racons de l’Empordà, la idea de una torre de guaita és molt limitada. Ho dic perquè desprès de fer dos revolts del camí ens adonem que no caldrà cercar gaire: la impressionant estructura de la Torre de Vallferosa ja es fa visible. Imponent ja en la seva alçada, tot i que encara som lluny. Seguim el camí, i veiem que es pot arribar amb cotxe fins al costat.
I trobem Vallferosa. Cal contemplar-la amb calma, fer-nos-en una idea interior, intentar comprendre la seva resistència al pas del segles. Però, quants?
Llavors ens trobem al Sr. Marius (En Marius, i ja em perdonarà la confiança). Amb la seva amabilitat ens explicarà (a qui el vulgui escoltar i estigui interessat en la història – i us recomano estar-hi-) la història de la construcció i ens aclarirà que no es tracta tan sols de una simple torre de guaita. Es sorprenent la antiguitat i la complexitat de la vida de aquesta construcció. La més antiga de Catalunya que es conserva dempeus, veien passar els anys, la gent, quasi com accidents transitoris, momentanis. Des del segle X, pot ser abans.
També ens farà adonar que hi ha més coses. Que en aquell indret una comunitat hi ha viscut durant segles, fins fondre’s fa pocs anys. L’església nova (hi ha restes de una de romànica molt més antiga), o, més ben dit, les seves restes. Si mireu la torre del campanar podreu veure una mostra de la ‘sensibilitat’ de la gent: una cantonada està arrencada per endur-se’n la gàrgola que hi havia.
I parlant de mirar la torre de l’església: des de on es veu millor es des del terrat de la Torre. Diu a la web que els més agosarats poden pujar fins dalt: ja us dic que no cal ser molt agosarat, només una mica. Hi ha instal·lades unes escales ben segures (dretes, però segures), i val la pena. S’ho val per totes les raons que se’ns poden acudir. Podem tenir una vista complerta del conjunt de l’església i el poble que hi ha als peus de la torre. Ens omplirem els ulls amb el paisatge immens que s’arriba a veure. I, aïllats a l’alçada de vertigen, ens podem fer una imatge de la gent que va construir, habilitar, habitar i vigilar des d’aquesta construcció.
En Marius ens explicava la idea de fer un Centre de Interpretació del indret, de com hi vivia la gent a l’Edat Mitjana. Explicar-hi els usos d’aquestes construccions, la vida que s’hi feia, com es relacionava la gent amb el seu senyor, com vivia, cultivava, es defensava,...
Quants llocs tenim en aquest país nostre abandonats! Llocs amb un interès històric enorme, que podrien ser uns centres de formació, de ensenyament, fins i tot de lleure. Amb una organització acurada, respectuosa, fins i tot podrien abastir-se de recursos per el seu manteniment!
Però allà son, malaurats, abandonats i testimonis de una història secular que ara els ignora.
Aneu-hi, visiteu-la. Preneu-vos un temps per que els segles de història de aquelles pedres us reforcin el cor.
dimarts, 17 de maig del 2011
Vers a la Masia de Ca n'Anglada
La Colla dels Federins a la Masia de Ca n'Anglada |
Lectura del vers. |
Quin encís sentim prop de l’Ermita,
aquí, a redós de la Masia de Ca n’Anglada
on esplaiar-nos en l’era ombrívola,
trobant amics per a la Galejada!
Ermites del pla i de la serralada!
Masies que descobrim pel camí!
Senders coneguts de retrobada
quins bons records ens feu sentir!
Hi erraven Carlins i Federals,
i els mal vistos per qui mana!
Suport de pagesos, monjos i menestrals
obtenien quan tenien gana!
Oh Ermita! Oh Masia de Ca n’Anglada!
Amb la vostra presència recordeu
una història atzarosa i treballada
d’homes, de dones, criatures de Déu.
Federals de Sabadell per aquí passaren,
i es consolaren els retuts Carlins
mentre, a ciutat, els vapors ja triscaven
i amb empenta s’obria a nous camins!
Parets, sou mudes? Res ens dieu?
Posades heu estat per a l’home,
ell s’escarrassà, ací el vetlleu.
Mots sou de pedra, fossilitzada oda!
Sou testimoni d’allò viscut
la ciutat creixé i s’apropà
il•lusions que no aturaren cap ensurt
per a la bona gent d’aquí i d’allà.
Avui amb la Fira Modernista
som aquí per la nostra voluntat
que no volem una festa trista,
anirem a sotraguejar la ciutat!
Abans de marxar, les Galejades:
La primera pels nostres absents!
La segona per persones estimades,
per a tots qui ens fan contents!
Un homenatge fem, més en caldrien,
per a tots els qui ens han ajudat
ha iniciar la Cercavila on volíem,
que també és part de la ciutat!
La Colla dels Federins
Diumenge, 8 de Maig
Etiquetes de comentaris:
Els Cants dels Federins
dissabte, 7 de maig del 2011
Tirallonga de Rodolins Satírics. 2.011
Que venen els Carlins! Que venen els Federals!
FEDERALS
A Terrassa veniu, escamot Carlí
buscant una vila adormida
i comptant amb la vostra embranzida
endur-vos fàcilment el botí.
Pot ser si que és veritat
i una mica embotida
i amb la panxa farcida
Heu trobat la ciutat
Que ben sabut, i no es farsa,
despatxats i sense sou
aquí tampoc ningú no es mou
si hi ha partit del Barça.
I per una que ens movem
als que calcen blava calça
ja la boca se'ls escalfa
i a les barricades falta gent!
Us digueren que érem uns descreguts
per Intereconomia ens donaren mala fama
i alhora voleren esquilar-nos la llana,
per gaudir d'un Carnaval sense embuts.
Quina en muntaren! Però sapigueu amb certesa
que atiant-nos la censura i moltes critiques
espantaren a botiguerets i majoristes
que ens deixaren sense patrocini ni cervesa.
Vatua l'olla ciutadans! Com és això!
Al segle XIX ja teníem presa la mida
a tots aquests ratolins de sagristia
fent-los córrer amb xarop de bastó!
No mireu aquesta tele que no val res,
no dona notícies sinó espants
per això li agrada al Paco Camps!
A Terrassa més val veure TV3.
Carlins! On aneu amb aquests canons!
Us penseu que la vostra pinta ens espanta,
estem aquí per cantar-vos les quaranta
que sobre la taula hem posat les raons!
CARLINS
Us saludem,Terrassencs i ciutadans de tot veïnatge.
Federals! També a vosaltres!
Però au no sigueu sapastres
Que l'any passat estàveu de viatge!
Federals del Dimoni! Ens parleu de Terrassa?
Tot lo que dius prou que ho sabem
que aquí sempre hem rebut de valent!
Ja deia ma mare: Tornar-hi, no en feu un gra massa?
L'any passat a la Rambla
vam haver de deixar els cavalls
i de la ira d'en Savalls
us en veu escapar per xamba.
Hi ha unes càmeres enguany,
que et retraten la trasera.
Mira'm bé maca, la crinera!
I retrata-me-la amb afany!
Que si la imatge queda maca
Al feisbuc la penjaré
I a tos los companys diré
Mira que bé em queda la casaca.
Ara, si doblers voleu cobrar,
amb les plans d'austeritat
la soldada han retallat,
també els haureu de retratar.
Però aquest és el nostre any
aparteu-vos de l'Ajuntament, Federals,
que ens endurem tots els cabals
per gran que en tingueu l'afany.
I vosaltres no us feu pas il·lusions
que si a nosaltres ens han bastonejat
indepes i centralistes, ben mirat,
a Federals no volen de companyons.
Deixeu-nos passar, no sigueu babaus,
que d'haver-hi molts doblers
a mitges anirem amb els diners
només per deixar-nos les claus!
Que tot quedarà molt esquifit
amb l'excusa de la tisorada
es carreguen Infidels, que no els hi agrada,
com tot lo que soni a tripartit!
FEDERALS
Qui te la culpa que no hi hagin diners?
Els bancs i les caixes on tot cotitza,
i amb les hipoteques fent-nos la guitza,
han guanyat molt sense fer rés!
Fa quatre dies els pisos valien un dineral,
els paletes guanyaven diners a cabassos,
i amb l'IBI l'Ajuntament ens tocava els nassos,
qui ho diria que s'havia d'acabar aquest serial!
El Comerç a Terrassa no aixeca cap
però tothom es veu amb cor de munyir-lo
els lladres, els impostos bitllo-bitllo
no és estrany que el tinguin espantat
El Centre hem pacificat
i de tanta pau que hi ha
no us queda rés per saquejar,
que el comerç és tot tancat.
L'any passat teníem una Caixa,
la de Sabadell se l'ha cruspit,
tenim uns veïns que no es mamen el dit,
sempre porten el roc a la faixa!
Això de l'Unnim costa d'entendre,
però que hem de comprendre? Reïra de bet!
No son uns pintes com el Millet
però: On son els beneficis que feien ofendre?
Ara tampoc tenen diners per continuar
i no podran ser una Caixa, sinó un Banc!
Carlins! Mira que us quedareu en blanc
no trobareu ni una malla per emportar.
CARLINS
No ens feu riure, ni us passeu de llestos,
tothom ha fet el que ha pogut,
del manobre al contable, qui més barrut!
Mireu aquesta Fira com regalen els testos.
Al qui tenia un pis que no era nou,
li deien que era una andròmina,
en comprava un altre, tot pignorant la nòmina,
que en farà ara que s'ha quedat sense sou?
Això de les Caixes no ens estranya,
amb la Desamortització ja ens va passar,
els Latifundistes nostres boscos es van quedar.
Per això hi ha tants Carlins a la muntanya!
Però no tingueu mals pensaments
que als boscos ja en som prous
que no dona per tants sous
saquejar ajuntaments
No ens feu més el ploricó
si ja teniu teiatru municipal
que li'n dieu el Principal
i l'inaugureu amb una manifestació!
Gran teiatru, modernista,
l'heu refet amb tot detall
fotent-li uns llums del carall
que fan mal a la vista!
No em creuré que aquesta claca
beu, menja, riu i balla
passeja l'avi i la canalla
i paga de sa butxaca.
Calers, n'hi ha d'haver en algun racó.
Si no, no veig com s'explica
Una festa com aquesta tan rica
Si no és que treballeu en la foscor.
Que algun jovent hem trobat
en una capseta teclejant
en llenguatge inversemblant:
Què els esteu ensenyant?
A més d'un ja els fa ben be el pes!
Que quan toca, pel mon, repartir estopa
Volen poder enviar-hi una tropa
Sense que els discuteixin res!
FEDERALS
Per això si que hi ha caler!
No fos cas que amb la cultura
tota la generació futura
els enviés a prendre pel 'ruler'.
I si sempre hi ha pocs cabals,
ara amb les retallades
tenim les caixes ben baldades.
I, a sobre, venen les municipals!
La corona vol que estalviem:
Sobre tot! No us gasteu el dineret
que ja vindrem a fòtreu-se'l a plet
i espereu sentats que us el tornem!
Ara els carlins! No en mancava d'altra!
A mitges amb les diners volen anar.
No sé amb quins deuen comptar
si les arques lloguem per catre.
De teranyines la caixa n'és desori,
i oju no us piqui pas una aranya,
que haureu de tenir molta manya
perquè us atenguin a l'ambulatori.
I vigileu amb eixos trabucs,
no us cremeu la crinera
que fareu llista d'espera:
llavors si que estareu fotuts.
Prou que ja hem d'esperar,
per l'artrosi, la cutilla,
el dolor, el sucre, la pastilla,
I encara no ens podem jubilar!
Apa nois, que ja n'hi ha prou,
si les arques voleu obrir
aneu fent-vos el camí
que naltros ja hem fet lo sou.
Pel que cobrem de funcionaris
estar aquí a sol i ombra
vés si encara passarem l'escombra
amb nostres escanyolits salaris.
Ja és hora de dinar
així que anem passant
que tots los d'aquí davant
no ens daran pas de menjar!
CARLINS
Ep, nois, no marxeu!
Veig que aquí no hi ha calerons.
Que us sembla companyons
Si amb nosaltres dineu?
Que sabeu de prop algun lloc
On dineu com funcionaris,
Que dels autònoms els salaris
Avui donen per ben poc.
Per qui treballem no ens contracta
Però la feina vol que fem,
Esperant fer-lo content
Qui sap si demà renova el tracte?
FINAL (TOTS)
Apa, adéu bones gents
D'aquesta moderna ciutat
Que ja us hem ben robat
No el diner, però si lo temps!
Etiquetes de comentaris:
Els Cants dels Federins
dimarts, 3 de maig del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
LITERATURA DEL MAÑANA: La revista 'El balcó de Montserrat' publica un reportatge sobre els 'federins terrassencs'
dimecres, 23 de març del 2011
Ja hem estrenat el vestit de l'escamot Federal
Els proppassats 18,19 i 20 de març tingué lloc l’Onzena Mostra de la Diversitat Cultural de Terrassa. El diumenge 20 estava programada una Cercavila de Grups de Cultura Tradicional i Popular al si del Parc de Vallparadís. Aquestes forem les colles participants:
Trabucaires de Terrassa (La Colla Dels Federins), Drac de Terrassa, Drac Infantil de Terrassa, Banda de Terrassa, Gegants de Terrassa, Nans de Terrassa, Irmandade Galega O Noso Lar, Bastoners de Terrassa, Papallona de Sant Pere, Pajara de Terrassa, Diables de Sant Llorenç, Bitxo del Torrent Mitger, Drac de Ca N’aurell, Diables de Terrassa.
La batalla de Wad Ras o Wad-Ras fou la quarta i darrera batalla de Guerra d'Àfrica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860. Rebé el nom d'unes altures muntanyoses properes a la confluència entre els rius Jelú i Buceja. Es va lliurar el dia 23 de març de 1860 essent el combat més sagnant de tota la guerra. Els espanyols anaven dirigits pel seu comandant en cap Leopoldo O'Donnell. El príncep Muley Abbas que disposava de fins a quaranta mil homes que estaven estacionats a la confluència dels rius Jelú i Buceja. La boira va dificultar les operacions però finalment el combat es va iniciar a les 9 del matí i fou en bona part un cos a cos, amb actes d'heroisme per les dues parts. Els espanyols van tenir 1.200 morts. Les forces de reserva espanyoles de Mackenna i Ríos van intervenir i van decidir la batalla, que va posar fi a la guerra. En aquesta batalla es va destacar el batalló de Voluntaris Catalans (inicialment 400 homes) que van tenir tantes baixes que quan el general Prim va preguntar quants havien mort, el cap dels voluntaris va dir "molts", i quan Prim va preguntar si en quedaven per un altre batalla, el cap va contestar "per una altra potser sí, però ja no per més".
Trabucaires de Terrassa (La Colla Dels Federins), Drac de Terrassa, Drac Infantil de Terrassa, Banda de Terrassa, Gegants de Terrassa, Nans de Terrassa, Irmandade Galega O Noso Lar, Bastoners de Terrassa, Papallona de Sant Pere, Pajara de Terrassa, Diables de Sant Llorenç, Bitxo del Torrent Mitger, Drac de Ca N’aurell, Diables de Terrassa.
Aprofitant la trobada amb tantes Colles de Cultura Tradicional varem voler presentar-ne el vestit que portarem, aquells que constituirem l'Escamot Federal, per a la Cercavila : Que venen els Carlins! Que venen els Federals! Que organitzem per a la Fira Modernista, el diumenge 8 de maig.
Aquí us pengem les fotos del disseny presentat. Ha estat inspirat en l'uniforme dels Voluntaris Catalans del Cos de Miquelets de la Diputació de Barcelona, que sota les ordres del General Prim participaren a la Guerra de l'Àfrica ( 1859 - 1860)És espectacular!
Aquesta era la nostra intenció.
La seva gran gesta fou a la Batalla de Wad Ras.
Justament un 23 de març, el de 1860.
La batalla de Wad-Ras, per Marià Fortuny (1862-1863) |
La batalla de Wad Ras o Wad-Ras fou la quarta i darrera batalla de Guerra d'Àfrica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860. Rebé el nom d'unes altures muntanyoses properes a la confluència entre els rius Jelú i Buceja. Es va lliurar el dia 23 de març de 1860 essent el combat més sagnant de tota la guerra. Els espanyols anaven dirigits pel seu comandant en cap Leopoldo O'Donnell. El príncep Muley Abbas que disposava de fins a quaranta mil homes que estaven estacionats a la confluència dels rius Jelú i Buceja. La boira va dificultar les operacions però finalment el combat es va iniciar a les 9 del matí i fou en bona part un cos a cos, amb actes d'heroisme per les dues parts. Els espanyols van tenir 1.200 morts. Les forces de reserva espanyoles de Mackenna i Ríos van intervenir i van decidir la batalla, que va posar fi a la guerra. En aquesta batalla es va destacar el batalló de Voluntaris Catalans (inicialment 400 homes) que van tenir tantes baixes que quan el general Prim va preguntar quants havien mort, el cap dels voluntaris va dir "molts", i quan Prim va preguntar si en quedaven per un altre batalla, el cap va contestar "per una altra potser sí, però ja no per més".
diumenge, 13 de març del 2011
IV Trobada de la Dona Trabucaire
Les Trabucaires al Saló del Consell de Cent. A l'Ajuntament de Barcelona |
La Montserrat estrenant el "trabuquet" |
Les Trabucaires preparant-se per les galejades |
Entrant al Castell de Montjuic Montserrat: Objectiu complert! |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)